Ser el primer és important? Segurament que tots diríem que en moltes ocasions, sí. De fet, en els llibres sovint trobem qui va ser “la primera persona que”, que va descobrir la penicil·lina, que va posar el peu a la lluna, que va recollir per escrit el vocabulari d’una llengua... També en el nou any, donem importància a ser els primers en coses que són anecdòtiques: qui és el primer que felicita Nadal, qui és el primer que menja el raïm de les campanades sense ennuegar-se, quin és el primer anunci de l’any a la tele...
Tanmateix, els dies més valuosos no són els que arribo a ser el primer,
sinó els dies que ens retrobem amb els
que ens importen, els dies que tots hi som. Avui, dilluns, ens tornem a trobar
amb els companys i amics que potser vam acomiadar el 21 de desembre de l’any
passat. És moment també per compartir amb els que caminen al nostre costat allò
que hem viscut, que ens ha fet créixer i ens ha brindat el nou any.
Després de més de dues setmanes, què li pots dir al teu company/a de classe
en aquest primer dia de retrobament després de les festes de Nadal?
Ben tornats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada