Fa uns anys em vaig trobar un vell conegut que feia temps que no veia. Feia cara de cansat, i se’l veia ensopit. Li vaig preguntar: “Què t’amoïna?”. Ell, sense gairebé ni aixecar la vista del terra em va respondre: “Porto dins la meva motxilla tantes coses que em pesen: preocupacions, ferides, desenganys, cansament...”
Després d’escoltar-lo li vaig dir: “No vulguis suportar tot el pes d’allò que has viscut. És impossible poder vèncer els reptes de la vida presents si ja venim cansats i abatuts. Si et puc donar un consell, et diré que cada dia és un dia nou, ple de llum, de noves oportunitats i és la nostra decisió entomar-lo amb ganes, amb il·lusió. I amb la vitalitat i energia de sentir-se viu.”
Ara que estàs en època d’exàmens, sàpigues tornar a recomençar cada dia, sense perdre la il·lusió per donar el millor de tu mateix. Tu pots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada