Una de les virtuts del Pare Palau era la simplicitat en què vivia la seva vida i la feia patent a Déu i als altres. Que n’és de bonic quan podem conèixer i parlar amb algú despullats de les coses supèrflues, sabent que el més important és que som germans i no hem d’aparentar ser res que no som per quedar bé, per impressionar o per sentir-nos més que els altres. Sinó per compartir i sentir-nos part d’una gran família.
I tu, què és el que més valores dels teus amics i familiars?
I dels que només comparteixes trajecte, escala o veus sovint?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada