Classes,
activitats, desplaçaments, obligacions, compromisos, feina, feina, feina…tot el
que he de fer cada dia, tot el que de mi s’espera, ara, demà, setmanes, mesos ,
anys…de sobte ha passat el temps, ha passat la vida sense adonar-me’n. Estic
cansat, em sento saturat, em poso al mòbil per no pensar, per distreure’m i em passen les hores sense adonar-me’n.
Volia fer tantes coses, tenia tantes il·lusions, tants projectes i ara ja no
sóc a temps, se’m menja la desídia i la mandra m’atordeix.
En
un obrir i tancar d’ulls passa la vida. Tot el que tu podies ser, tot el que
prometia la teva vàlua com a persona es fa fonedís, es llança a perdre i et
condemnes a una existència mediocre.
Persevera,
lluita, recupera’t i torna a aixecar-te. El teu enemic ni és el temps, el teu
pitjor enemic pot estar en tu mateix.
Pasa
la vida de Pata Negra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada