La
valentia és la capacitat de prendre mesures per ajudar els altres malgrat els
riscos o perills que això comporti. La valentia no implica absència de por,
sino la capacitat de fer les coses tot i tenir-ne.
Ser
valent és prendre una decisió i mantenir-la fins al final, amb totes les seves
conseqüències.
Però
també és valentia saber frenar, saber reconèixer que s’ha pres una mala
decisió, acollir i acceptar el fracàs i corregir, esmenar i aprendre.
La
valentia va lligada a la veritat. Està vinculada al compromís amb uns
principis, però sobretot amb un mateix. És trobar el valor, el coratge, en tu
mateix i afrontar les circumstàncies amb responsabilitat, tenint la certesa que
han de passar per tu.
Ser
valent també és demanar ajuda quan veus que tu sol no te’n pots sortir. És
verbalitzar el teu mal, comunicar el teu dolor. Hi ha càrregues que no et cal
suportar. Desfer-te’n d’elles també és ser valent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada