(Aquesta
dinàmica serveix per connectar la nostra persona amb els altres. Utilitzem la
tècnica de la visualització).
Assegut
a una cadira, amb l’esquena ben recta i els ulls tancats, respira
tranquil·lament.
Sent
els teus peus a terra i el pes del cos sobre el seient i les mans recolzades a
les cuixes.
Para
atenció a la teva respiració, sense voler modificar-la, només observa-la. De
mica en mica, ves fent que la teva respiració sigui cada cop més profunda;
inspira i expulsa l'aire a poc a poc, sempre pel nas.
M’imagino que estic en
un pont que uneix dues ciutats.
En el pont em vaig imaginant que jo estic unit a altres persones, donant-nos
la mà.
Contemplo qui són? Amb quines persones faig aquesta cadena
humana?
Adonar-nos que interiorment podem descobrir que estem uns connectats amb els altres.
El que li passa a l
‘altre em preocupa i m’afecta.
És un exercici d’empatia que
cal practicar sovint.
No som illes, som oceans de totalitat.
Sento, visc, escolto
dono, rebo, intercanvio,
parlo, acompanyo, somric,
espero, lliuro, comparteixo, explico.
Però tot això no ho puc fer sol.
Et necessito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada