Que n’és d’important el primer pas en tot allò que volem emprendre. És l’actitud dels valents, dels que s’aventuren, dels que arrisquen... però. sobretot, també dels qui mai es podrà dir que no ho han intentat.
Amb la primera passa encaminem el nostre propòsit: on ens dirigim. Ser el primer en perdonar és l’actitud de qui vol escurçar distàncies, refer relacions i brindar una nova oportunitat. Amb tot, el més important de ser el primer a perdonar és que qui perdona descansa, es treu el pes d’allò que el neguiteja i incomoda, i que fins i tot el fa sentir humiliat.
Em pregunto:
1.- Sóc propens a perdonar els que em
fan mal, amb les seves paraules, accions o amb la seva indiferència?
2.- Experimento la pau d’haver estès la
mà als que m’han ferit?
3.- I jo, reconec que m’equivoco? Que actuo malament en ocasions amb els que m’envolten per voler ser més que els altres, per enveja o per portar la veu cantant?
Perdonar és un acte heroic, un acte d’amor
sincer i profund. Transformar un cor ferit depèn en gran mesura de nosaltres
mateixos!
MOLT BON CAP DE SETMANA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada