Els estudiosos de la vida de Jesús
remarquen un tret particular de la seva persona. La vida pública de Jesús
comença després que Ell passés 40 dies al desert, fent dejuni i abstinència i
pregant. En aquest temps de solitud, va estar temptat per tot allò que podríem
considerar en part necessari i que forma part de la nostra humanitat: sentir-se
nodrit, l’afecció a allò material i l’afany de poder.
En resum, a vegades les comoditats, el
desig incansable i el nostre ego ens poden fer oblidar el sentit de la nostra
existència, la missió que cadascú ha de descobrir de si mateix.
PREGUNTES
PER AL DIÀLEG:
1.
Alguna vegada m’aïllo del soroll, de les presses alienes
i em pregunto com estic?
2.
Quan em llevo, faig el que he de fer com un
automatisme (un robot) o dono sentit a allò que faig?
3.
Descobreixo en alguna ocasió allò que em fa feliç?
Potser un acte de servei a l’altre, unes paraules de consol o reconfort a qui
ho necessita, un gest amistós o un somriure de complicitat als que passen vora
meu...
4.
Què espero de mi mateix?
Proposem a través d'aquest
vídeo, de les seves imatges i les paraules escrites deixar-se portar i fer una
experiència de connexió amb una mateix/a. Tot el que veig, sento, toco, escolto
sóc jo qui ho viu i necessito temps per processar-ho. Vull aturar-me en el meu
caminar... necessito adonar-me que el camí exterior forma part d'un camí
interior (no són dos coses diferents); necessito contemplar, necessito silenci...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada