DIMARTS 1: JERUSALEMA, HIT MUSICAL

Segurament heu escoltat la cançó "Jerusalema". 

Ha estat un hit que s'ha sentit i s'ha ballat arreu del món. No és gens fàcil que una cançó africana arribi a les llistes més escoltades del Spotify ni a tenir prop de 2,8 M de visualitzacions a YouTube...

S'ha convertit en un himne d'esperança dels cinc continents per a unir les nostres forces i vèncer d'una vegada la pandèmia del Coronavirus. 

A vegades, ens costa parlar de l'espiritualitat, també de la religió, però està present a cada cultura, a cada civilització i a cada persona... Avui i sempre visquem "amb esperança".

DILLUNS 30: TEMPS D'ESPERANÇA

Ja ens queden només tres setmanes per arribar a les vacances i quatre per celebrar Nadal, el temps passa de pressa, oi? 

Aquest és un curs ben diferent dels altres: portem mascareta, no podem sortir de la nostra localitat durant el cap de setmana, potser hem estat confinats, ens hem trobat amb els professors/es i els companys/es per videoconferència, etc., però podem fer moltes altres coses: aprendre nous continguts, estar atents a les persones que ens envolten, trobar manera de trobar-nos amb els amics i amigues, gaudir de les nostres aficions...  Al final podem veure el got (la vida) mig ple o mig buit, no hem d'ignorar les dificultats, però no ens han d'impedir veure i viure el que la vida ens ofereix, que sempre és molt. La vida l'hem de viure amb il·lusió i esperança.

Nadal ens porta un missatge molt important per cadascú/una de nosaltres, que potser hem de descobrir des d'avui... 

Aquests dies us convidem a aprofundir què voleu que sigui el Nadal?

Com el voleu viure? No només es tracta de pensar com el passarem, segurament serà diferent, sinó de pensar com volem que sigui: alegre, seré, generós, servicial...

Aquest Nadal Déu ens convida a viure la vida com un regal, i si aquesta és un regal, que en faràs d'ella?

DIVENDRES 27: HAS TINGUT UN MAL DIA?

 

Escolta la cançó i dona-li la volta!

MOLT BON CAP DE SETMANA!

DIJOUS 26: “PER QUÈ CAIEM? PER TORNAR-NOS A AIXECAR!”

 “He suspès”, vaig dir-me interiorment quan vaig lliurar el meu examen al professor. Havia fet intents per aprendre’m la lliçó, per demostrar que ho entenia i ho sabia, però a l’hora de la veritat, a cada pregunta que em feien, em veia incapaç de respondre-la encertadament. Començava a justificar-me pensant que havia dedicat prou temps a estudiar, fins al punt que quan em van confirmar el resultat, em semblava que era injust, tot i tenir escrites les raons d’aquella nota. Sabia que era dur entomar aquell fracàs. No només per a mi, sinó també per haver de comunicar-ho a casa i saber de bon grat que els decebria...

En algun moment o altre del nostre pas per l’escola, hem viscut alguna situació en què no hem estat a l’alçada, que no hem superat la dificultat amb què ens hem topat. Davant d’això, la nostra reacció ha de ser: “ho tornaré a intentar! Identificaré les meves mancances, les reforçaré de valent i, al final, ho aconseguiré.”

Les caigudes són inevitables. El que sí és a les meves mans és l’actitud que adopto per posar-hi remei. Aixeca’t!

DIMECRES 25: L’ÚLTIM SPRINT

A molts ens passa que quan arribem a l’últim dia d’exàmens es barreja dins nostre una sensació de neguit i d’alliberament a la vegada. D’una banda, sentim que el pes de la responsabilitat ha anat minvant a mesura que retornem cada examen. Un sentiment d’acompliment va calant. I de l’altra, veiem ja a tocar el final d’aquests dies d’esforç intens, de nervis a l’estómac i de dormir malament i menys que de costum i abaixem una mica la guàrdia. Això és perillós, tal com anar guanyant per un gol l’equip rival però encara tenir prou temps per tal que capgirin el marcador i puguis acabar perdent un partit que ja consideraves una victòria.

En aquest context té un paper decisiu l’entrenador, que sap animar els jugadors en els moments més crucials, motivant-los en l’ara, mentre el partit encara és viu. Són més de 80 minuts de joc a ple rendiment i el cansament i el deixar d’exigir-se i relaxar-se són molt temptadors...

L’àrbitre és el teu cap, que ha de seguir encoratjant-te per tirar endavant i donar el millor de tu mateix a cada instant. El moment és ara! No defalleixis! 

DIMARTS 24: I QUÈ EM DONES A CANVI?

Us imagineu viure en un món on tothom, fes el que fes, tingués per finalitat treure’n algun profit? Seria un món molt interessat, egoista i trist. No es valoraria la persona per si mateixa, sinó només el que m’aporta. No hi hauria lloc per a l’amor, l’amistat, la justícia, la solidaritat... ja que només ens preocuparíem de la seva utilitat i quins beneficis n’obtenim.

En canvi, hi ha recompenses que ens ensenyen què és allò essencial per viure plenament. A simple vista, aprovar uns exàmens ens pot fer feliços durant uns dies, però no és aprovar el propòsit últim. 

Demostrar que he entès el que m’han explicat, aplicar el que m’han ensenyat i expressar bé el que he estudiat indica que vaig madurant, que vaig avançant en el meu creixement personal i vaig encarant les meves habilitats, coneixements i aptituds vers la professió que més m’agrada i la que millor puc exercir com a servei als altres. T’ho has plantejat mai així? 

DILLUNS 23: UUFFF... PERÒ HA VALGUT LA PENA!

 

No sé si recordes quan vas aconseguir mantenir-te dempeus i caminar per primera vegada. Segurament no, ja que eres molt petita. Des dels meus ulls, m’enorgullia veure’t tota alçada, després de temps arrossegant-te a quatre grapes. Però al mateix temps em feia patir que perdessis l’equilibri, caiguessis i et fessis mal. 

Dins meu pensava: si pots caminar, podràs anar on vulguis sense que ningú t’hagi d’agafar la mà, seràs més independent, dirigiràs les teves passes allà on desitgis i arribar al teu destí serà un èxit.

T’has fet gran i queda molt enrere aquest primer èxit de la teva infantesa. Hauràs descobert que la vida et va posant reptes. Però no hi són per amargar-te, per decebre’t o per fer-te agafar por, sinó per ajudar-te a créixer, per fer-te avançar, per aprendre i, sobretot, per donar la teva millor versió de tu mateix.

L’esforç i la constància superen qualsevol barrera!

I tu, en què t’esforces? 

Valores el que has assolit quan t’ha suposat molt d’esforç?

DIVENDRES 20: LA MÚSICA ENS SALVA. SANTA CECÍLIA.

 

Ens acomoda en el bressol amb la veu de la mare.

Ens ensenya amb ritmes marcats les primeres cançons.

Posa melodies a les il·lusions adolescents.

Evoca la intensitat dels primers amors... i les primeres decepcions. 

Construeix el pensament de l’adult que serem.

Crea records, ens fa reviure o ens assossega, ens dona energia o concentració.

Està present en totes les celebracions: les de la vida i les de la mort.

Ens acompanya per fora i per dins, ens envolta i ens fa vibrar.

La música ens salva.

"La música no es canta es respira" (Alejandro Sanz)

DIJOUS 19: ELS ARTISTES

Els artistes veuen la vida des d’un angle especial, des d’un cantó fonedís per a la major part de les persones.

Els artistes veuen les coses igual que els altres, però tenen el do o l’habilitat de donar-los la volta i despullar-les de tot el que és accessori per extreure’n l’essencial.

Poetes, dramaturgs, artistes plàstics, actors, ballarins, músics, cineastes, interpreten la realitat per poder assimilar-la i la retornen transformada, sublimada en forma d’emoció, que és el llenguatge que no falla mai.

“L’art és el que deixes sortir”. Andy Warhol

DIMECRES 18: L’ALEGRIA ÉS UN ACTE D’AMOR

 

Quan el meu fill era petit i el portava al pediatre, el primer que em preguntava el doctor era: - Està content? Si el nen estava content no ens calia patir, no hi havia mal que no es pogués guarir. L’autèntic mal comença quan una persona perd l’alegria, la joia de viure, quan no troba goig enlloc i es torna eixuta i esquerpa.

L’alegria és una característica intrínseca en els humans perquè la podem manifestar a través de la rialla, del somriure, amb paraules i amb tot el cos. L’autèntica alegria, la que neix de l’interior, ens fa ser afables i propers, ens deixa mostrar simpatia pels altres i ens permet manifestar afecte sense cap reserva.

Per això sempre que puguis riu, abraça, canta, balla, salta i celebra, respira, gaudeix plenament, perquè la màgia de l’alegria s’encomana i té el poder de neutralitzar la tristor i l’enuig. L’alegria és un acte d’amor.

DIMARTS 17: CREATIVITAT

 

Quin avorriment, no sé què fer, no em ve de gust llegir, fa massa calor o massa fred per sortir, a la tele no fan res que valgui la pena... què podria fer? Pots fer mil coses:

Dibuixa el que veus per la finestra, retalla papers de colors, fes una caseta amb una capsa de sabates, imagina éssers fantàstics amb les formes dels núvols, o amb els dibuixos que fa el mosaic del terra.

Mira les fotos dels teus avantpassats i posa’ls-hi nom, esbrina el parentiu que us uneix, reconstrueix les seves vides. Fes un cóc seguint un tutorial, mira la robeta de quan eres bebè. Inspira’t, treballa amb les mans, aprèn coses noves, cus un botó, toca un instrument, posa nom a les flors, als bolets, als peixos, a les aus... hi ha un món sencer ple d’experiències que t’estan esperant.

Tu formes part d’aquest món. Sigues creatiu i viu-lo!!!!

“Sigues creatiu. Quan tot sembli perdut, utilitza la imaginació. En els moments de crisi, només la creativitat és més important que el coneixement” (Albert Einstein)

DILLUNS 16: SETMANA DE LA MÚSICA, L’ART, LA CREATIVITAT

 

Aquesta setmana la dedicarem a la música, a l’art i a la creativitat.

Sabem que la música està feta de sons que a base de repeticions, patrons i relacions entre ells donen lloc a aquest art tan especial i intrínsec de l'ésser humà.

La música forma part de la humanitat des dels nostres inicis, quan els nostres avantpassats pintaven a les coves, ja fabricaven instruments per a gaudir del so amb flautes que daten fins i tot de fa 42.000 d'anys.

La música ens estimula en molts sentits i a través de tots els sentits, és per això que és present a totes les cultures d'arreu del món i des del seu inici.

Avui iniciem la setmana amb el fragment de "Perfect Symphony".

Escoltar i pensar què és per a cadascú la música i després compartir-ho amb els companys.

DIVENDRES 13: I ARA QUÈ FARÉ?

 

Us proposem escoltar aquest videoclip sobre el sentit de la resiliència. No és cap recepta, tu mateix i tu mateixa has de trobar què vol dir en la teva vida sobreposar-se a les dificultats...

Escolta'l i mira com pots afrontar les situacions de cada dia.

Som-hi?

DIJOUS 12: QUIN MÓN VOLEM?

 

Presentem MAN, un retrat de la voracitat humana, sense límits, on la justícia social i la lluita per preservar el nostre planeta han passat a la història... COM PODEM CANVIAR AQUESTA ACTITUD?

DIMECRES 11: CAMINEM... COM VIVIM?

 

Com caminem per la vida? Hem reflexionat mai sobre com és el nostre pas? Contemplem el paisatge o no tenim temps? Volem anar davant o ens sentim còmodes acompanyant als que van a la cua, a un ritme molt lent? Mirem endavant, o sempre mirem enrere? Sé quants quilòmetres porto? Tinc ganes de compartir el camí que he fet?

Mira't per uns segons, COM ESTÀS VIVINT AQUESTS DIES, AQUESTES SETMANES PRÈVIES ALS EXÀMENS?

ANAR AL PAS: caminar a poc a poc.

CAMINAR COM UN ÀNEC: caminar de tort de tort i amb moviments laterals molt pronunciats.

CARREGAR-SE LES CAMES A COLL: haver de posar-se a caminar perquè no queda altre remei.

CUITAR CAMÍ: caminar més ràpidament.

FER VILA: passar pels carrers cèntrics de la població.

NO GUANYAR PER A SABATES: haver de caminar molt.

TANCAR LA MARXA: ésser el darrer o dels darrers en una desfilada.

CAMINAR A PASSOS DE GEGANT: fer progressos ràpid.

DIMARTS 9: LA NOSTRA ESCALFOR

 

Estar al costat del malalts ens aporta una experiència de gran humanitat. Solem dir que només apreciem la salut quan estem malalts... 

Acompanyem a tots els nostres amics, familiars, coneguts i preguem per ells, avui, més que mai,  necessiten la nostra escalfor.

DILLUNS 9: TOTS ESTEM FETS DE LA MATEIXA MATÈRIA

 

En el món actual són contínues les manifestacions d’intolerància. Segueixen existint entre nosaltres intoleràncies de tota mena que alimenten l’odi i fins i tot el vessament de sang entre les persones o comunitats. El 16 de novembre de 1995, els Estats membres de la UNESCO (l’Agència de les Nacions Unides per la Cultura i l’Educació) van aprovar la Declaració de Principis sobre la Tolerància.

Cal que ens comprometem amb una tolerància activa que permeti als éssers humans acceptar-se, respectar-se i viure en pau els uns amb els altres. Aquest és un bon dia per començar a ser més tolerants! 

A la reflexió d'avui podem veure un institut on hi ha diferents tipus de joves. Aquells que tenen un físic diferent, o una afició diferent, o una sensibilitat diferent... els insulten i els fan "bullying". Són joves, però també infants, que ploren i pateixen. Tots contra la intolerància, iguals però diferents!!!

Reflexionem sobre com podem treballar per fer present el respecte i la tolerància. 

Molt bona setmana!

DIVENDRES 6: SIGUES COM ELL: TRANSFORMA LES ADVERSITATS EN OPORTUNITATS PER CRÉIXER

 

Al principi sembla poca cosa. No saps si escoltar-la i si l'escoltes, tampoc saps ben bé on et durà. L'animació The Story Of An Idea, creada per Google, mostra com les petites idees, amb esforç, il·lusió i tenacitat, es poden convertir en molt més del que esperàvem. I ens convida a, malgrat les adversitats, creure-hi, cuidar-les, empènyer-les i fer-les realitat.

EL PARE PALAU TENIA UNA GRAN FORTALESA INTERNA

FELIÇ DIA DEL PARE PALAU!

I per acabar cantem TOTS JUNTS...

CANÇÓ 1811

DIJOUS 5: SIGUES COM ELL: GAUDEIX DE LA NATURA COM LA CASA DE TOTS

 

Molts de nosaltres hem vist notícies durant el confinament. Els mitjans de comunicació ens han informat de les conseqüències del cessament de l'activitat humana: millora de la qualitat de l'aire, aigües dels mars més netes... malauradament, també ha portat un consum més elevat del plàstic.

L'aigua, els aliments, l'aire, el clima... tots aquests elements que fan possible la nostra vida en el planeta són producte de la naturalesa. No obstant això, l'acció humana suposa una de les principals amenaces per a la seva supervivència.

És moment de revertir la situació: pel medi ambient, per la biodiversitat, per la nostra salut, etc.

EL NOSTRE PARE PALAU ERA UN GRAN AMANT DE LA NATURA.

DIMECRES 4: SIGUES COM ELL: VIU LA VIDA AMB ACTITUD DE SERVEI AMORÓS

 

Francesc Palau, durant la seva infantesa i joventut, descobreix que el cor de tot ésser humà té una capacitat infinita per estimar, anys més tard, ell mateix ho expressa: “el nostre cor està fabricat per estimar i ser estimat i només viu d’amor”.

El següent vídeo ens ensenya que viure amb actitud de servei ens fa més feliços i ajuda al benestar de tothom. 

FRANCESC PALAU ERA UN HOME MOLT GENERÓS, SEMPRE PENSABA EN ELS ALTRES. NO SOM TANT DIFERENTS OI?

DIMARTS 3: COM FRANCESC PALAU: SER CRÍTICS

 

Aquesta setmana celebrem la festa del nostre Fundador, el beat Francesc Palau i Quer, el Pare Palau. Cada dia coneixerem qui era, i què va fer a més de fundar les Carmelites.

SIGUES COM ELL: ENSENYA A PENSAR I TENIR ESPERIT CRÍTIC

Quan et connectes a internet sovint es surten gran quantitats d’anuncis i d’informacions.

Bette Davis va dir: “La televisió és meravellosa. No només ens fa maldecap sinó que també ens anuncia pastilles que ens el faran passar”.

Us volem ajudar a saber triar la gran quantitat d'informació que hi ha en les xarxes socials. Saber discernir el que hi trobareu.

1.- Creus que la propaganda de la televisió, els anuncis t'influeixen d'alguna manera?

2.- Ets realment crític amb les propagandes que contínuament surten en els mitjans de comunicació?