Un
dijous qualsevol, un professor començà la classe tot dient:
- Voldria
feu-vos un petit examen – va treure un gerro de vidre, de boca ample, i el posà
damunt la taula davant d’ells.
Després va treure una dotzena de rocs grossos com un puny i els col·locà curosament, un per un, dins la gerra. I quan va està del tot plena fins amunt va preguntà al seus alumnes:
– Està plena la gerra?- Tots alhora contestaren que sí. Llavors el mestre agafà una safata plena de grava i va preguntà:
Després va treure una dotzena de rocs grossos com un puny i els col·locà curosament, un per un, dins la gerra. I quan va està del tot plena fins amunt va preguntà al seus alumnes:
– Està plena la gerra?- Tots alhora contestaren que sí. Llavors el mestre agafà una safata plena de grava i va preguntà:
– Esteu
segurs?- Llavors començà a tirar, poc a poc, la grava fent moure la gerra
perquè les petites pedres anessin buscant els espais buits que havien deixat
les pedres grosses. Quan va acabar, somrigué i tornà a preguntar:
– Està plena la gerra?- Els alumnes suposant el que els diria, murmuraren somrient, i un d’ells va dir en veu alta:
– Probablement, no.
– Molt bé!- contestà el mestre. I al moment va prendre sorra fina de platja i la llançà dins la gerra. Aquesta caigué com fils d’or, entre els petits espais que deixaren les pedres grans i les petites. Un cop més somrigué i els tornà a preguntà:
– Està plena la gerra?- Aquest cop força alumnes respongueren al mateix temps:
– No!
Somrigué el mestre amb benevolència, i va dir:
– Molt bé!- llavors va agafar un càntir i tirà aigua dins la gerra fins que va està plena fins dalt. Acuradament i, sense vessar ni una gota, va mirar un a un a tots i els va dir, amorosament:
– Quin creieu que és l’ensenyament d’aquesta experiència? Un dels més joves aixecà la mà decidit i va dir:
– L’ensenyament és que no importa el carregat que estigui el teu horari, si de veritat ho intentes, sempre podràs fer més coses de les que et penses.
– No.- contestà el mestre – Aquesta no és la lliçó. La veritat que ens ensenya, és que si no poses primer les pedres grans, no podràs posar-les després en cap altra moment. Quines són les pedres grans de la teva vida?
– Està plena la gerra?- Els alumnes suposant el que els diria, murmuraren somrient, i un d’ells va dir en veu alta:
– Probablement, no.
– Molt bé!- contestà el mestre. I al moment va prendre sorra fina de platja i la llançà dins la gerra. Aquesta caigué com fils d’or, entre els petits espais que deixaren les pedres grans i les petites. Un cop més somrigué i els tornà a preguntà:
– Està plena la gerra?- Aquest cop força alumnes respongueren al mateix temps:
– No!
Somrigué el mestre amb benevolència, i va dir:
– Molt bé!- llavors va agafar un càntir i tirà aigua dins la gerra fins que va està plena fins dalt. Acuradament i, sense vessar ni una gota, va mirar un a un a tots i els va dir, amorosament:
– Quin creieu que és l’ensenyament d’aquesta experiència? Un dels més joves aixecà la mà decidit i va dir:
– L’ensenyament és que no importa el carregat que estigui el teu horari, si de veritat ho intentes, sempre podràs fer més coses de les que et penses.
– No.- contestà el mestre – Aquesta no és la lliçó. La veritat que ens ensenya, és que si no poses primer les pedres grans, no podràs posar-les després en cap altra moment. Quines són les pedres grans de la teva vida?
REFLEXIÓ
Quines són les “coses” realment importants a la
teva vida?
Qui o què té més valor per tu?
A vegades, en la nostra vida quotidiana sense adonar-nos omplim el nostre espai
amb pedres més petites (trivialitats), aleshores no tenim espai (temps,
dedicació, etc.) per les pedres grans, que són les més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada