DILLUNS 21: UNA CIUTAT, UNA HISTÒRIA I UNA COMUNITAT

Avui volem començar la nostra pregària pensant en la ciutat on vivim i formem part: Tarragona.

Aquests dies Tarragona es prepara per celebrar les seves festes de Santa Tecla, la seva patrona. Però… qui era Santa Tecla?

Segons la tradició cristiana, Tecla va ser una jove que va conèixer el missatge de Jesús a través de sant Pau. Va decidir seguir el seu camí i viure la seva fe amb valentia, fins i tot en moments difícils.

Amb el pas dels segles, Santa Tecla es va convertir en la patrona de Tarragona. Per això, cada any, al mes de setembre, la ciutat s’omple de festa: carrers, places, música, danses, cultura i tradicions que ens recorden que formem part d’una història i d’una comunitat.

Què és per a tu la celebració de Santa Tecla?

Senyor,

avui et donem gràcies per Tarragona,

per la nostra ciutat,

per les persones que hi viuen

i per totes les tradicions que compartim.

Ajuda’ns a ser com Santa Tecla:

persones valentes,

capaces de defensar allò que creiem,

però també capaces d’escoltar

i respectar qui pensa diferent.

Que aquestes festes ens ajudin

a trobar-nos, a celebrar junts

i a valorar les persones que tenim al nostre costat.

Santa Tecla, patrona de Tarragona,

acompanya’ns en aquest nou curs.

Amén.

DIVENDRES 18: AVUI PARLEM DE LES COSES QUE TROBEM A FALTAR

Al llarg de la vida vivim pèrdues i separacions. Pot ser algú que marxa, una amistat que canvia, una mascota o un lloc que deixem enrere.

Quan perdem algú o alguna cosa important, podem sentir tristesa, buit, enyorança o fins i tot ràbia. Cada persona ho viu de manera diferent, i totes les emocions tenen el seu lloc.

Amb el temps, aprenem que trobar a faltar també és una manera de reconèixer com d’importants han estat per a nosaltres aquelles persones i moments. Els records, l’amor compartit i tot allò que hem viscut poden continuar formant part de la nostra vida.

Per pensar...

Què o qui trobo a faltar?

Com visc les pèrdues i les separacions?

Què m’ajuda quan estic passant per un moment difícil?

Quin record o aprenentatge guardo d’aquella persona?

Avui posem davant de Jesús allò que trobem a faltar i li demanem que ens doni força, consol i esperança per continuar caminant.

Pregària

Jesús,

avui pensem en les persones que estimem

i que trobem a faltar.

Gràcies per tot el que hem compartit,

pels moments viscuts, pels somriures

i per l’amor que ens han donat.

Ajuda’ns a acollir la tristesa

i a transformar l’enyorança en agraïment.

Dona’ns força per continuar endavant

i fes-nos sensibles al dolor dels altres.

Que la teva llum ens acompanyi sempre.

Amén. 

DIJOUS 17: POSEM-NOS DE BON HUMOR. ÉS FESTA MAJOR!

Somriure en aquest món i somriure amb aquest món. Saber riure’s d’allò que un estima. Riure’s d’un mateix, dels altres i amb els altres, riure de les pròpies tonteries… Riure content i agraït per tot el que Déu ens dona.

Riure’s de tot el que encara està per fer, sense encegar-se i amb paciència. Compartir la il·lusió, la tendresa i una mica de bogeria enmig de tanta racionalitat.

I no ens podem oblidar d’escoltar la seva veu… la veu d’un Déu que, segur, també somriu.

Escoltem el vídeo de la cançó d’Álvaro Fraile.

PARLEM-NE:

• Què significa per a tu estar alegre? En quins moments et sents especialment alegre?

• Posa algun exemple de coses petites que et poden alegrar el dia.

• Creus que l’alegria es contagia? Si un company està alegre, pot fer que els altres també ho estiguin? Com?

• I tu, què pots fer avui per contagiar una mica d’alegria als altres?

Que avui no ens falti un somriure!

DIMECRES 16: PETITS HÀBITS, GRANS CANVIS

Ja fa uns dies que hem començat un nou curs. Al davant tenim molts mesos, noves experiències i aprenentatges. Però una cosa és important: la manera com comencem pot marcar el nostre camí. No podem controlar tot el que passarà durant el curs, però sí que podem decidir algunes coses: com ens organitzem, com aprofitem el nostre temps, com tractem els altres o quina actitud tenim davant les dificultats.

Tenir uns bons hàbits no vol dir ser perfecte. Vol dir intentar cuidar les petites coses del dia a dia: preparar la motxilla, portar les tasques al dia, estudiar una mica de manera constant, descansar, arribar puntuals i saber trobar moments per desconnectar.

Per pensar una mica:

• Quin és un bon hàbit que t'agradaria començar o millorar aquest curs?
• Hi ha alguna cosa que podries organitzar millor?
• Què creus que pots fer avui perquè aquest curs vagi una mica millor demà?

Potser no cal canviar-ho tot de cop. De vegades, un petit canvi repetit cada dia pot acabar fent una gran diferència.

Senyor,

avui et demanem que ens ajudis a ser constants, a organitzar-nos bé i a no deixar sempre les coses per a l'últim moment.

Dona'ns força quan ens costi continuar, paciència quan les coses no surtin com esperàvem i ganes de millorar cada dia una mica més.

Que sapiguem aprofitar cada nou dia com una nova oportunitat.

Amén.

DIMARTS 15: NO ET RATLLIS!

 Escolta aquesta cançó i diguem, de què creus que parla?

La cançó “Ei tu, no et ratllis” ens convida a no deixar-nos dominar per les preocupacions, les pors i els problemes del dia a dia. Sovint ens capfiquem pensant en allò que pot sortir malament, en què diran els altres o en coses que no podem controlar. Però la fe ens recorda que no estem sols i que podem confiar en Déu.

A vegades necessitem parar, respirar i recordar que Déu ens acompanya fins i tot en els moments difícils. No vol dir que els problemes desapareguin, sinó que podem afrontar-los amb més esperança i confiança. La cançó ens anima a viure amb una actitud més alegre, a no donar tantes voltes a les coses i a confiar que sempre hi ha un camí per seguir endavant.

 

Senyor,

ajuda’m a no preocupar-me tant per les coses

que no puc controlar.

Dona’m confiança per afrontar els problemes,

alegria per gaudir de cada dia

i força per continuar quan les coses es compliquin.

Gràcies perquè sé que no estic sol

i que sempre camines al meu costat.

Amén.

DILLUNS 14: QUAN ESTIMAR ÉS RECORDAR

La vida és un regal, però també és fràgil i imprevisible. Al llarg de la vida vivim moments de molta alegria, però també moments de dolor i de pèrdua.

Quan perdem una persona que estimem, és normal sentir tristesa, ràbia, desconcert o fins i tot no saber ben bé què sentim. Cada persona viu la pèrdua a la seva manera, i no hi ha una única manera correcta de fer-ho.

Amb el temps, el dolor pot anar canviant. La persona que ja no hi és continua formant part de nosaltres a través dels records, de tot allò que vam compartir i de la petjada que va deixar en la nostra vida.

Potser no podem evitar la pèrdua, però sí que podem aprendre a viure-la: parlant-ne quan ho necessitem, deixant-nos acompanyar i cuidant-nos els uns als altres. I, sobretot, podem recordar que estimar algú també significa guardar-lo dins nostre i continuar vivint portant una part d’aquella persona amb nosaltres.

Per això, avui val la pena mirar les persones que tenim al costat i també recordar amb estima les que ja no hi són. Val la pena estimar, agrair, abraçar, recordar i aprofitar el temps que compartim amb les persones que formen part de la nostra vida.

Déu nostre,

Ajuda'ns a entendre que plorar, estar tristos
o trobar a faltar algú també forma part de l'amor.

Ensenya'ns a valorar més la vida,
a cuidar-nos els uns als altres
i a estimar mentre tenim l'oportunitat de fer-ho.

Amén.

DIJOUS 10: DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Demà és l’11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya.

És un dia que ens convida a mirar una mica més de prop allò que forma part de la nostra cultura, de la nostra història i de la nostra manera de viure.

I és que Catalunya és molt més que un lloc al mapa. És una llengua que parlem, paisatges que reconeixem, festes que celebrem i petites tradicions que formen part del nostre dia a dia.

És menjar pa amb tomàquet, gaudir d’una bona calçotada, esperar que arribi Sant Jordi per regalar roses i llibres, escoltar una sardana, veure els castells aixecant-se plaça amunt o celebrar una festa major amb cercaviles, grallers i correfocs.

És també el mar Mediterrani, els Pirineus, els pobles petits, les ciutats, les muntanyes de Montserrat i tots aquells racons que, d’una manera o altra, sentim nostres.

I segurament cadascú de nosaltres té una “petita cosa” que li fa pensar en Catalunya.

Pot ser un menjar, una cançó, una festa, un lloc, una paraula, una tradició, una olor, un record de la família o fins i tot alguna cosa que fem sense adonar-nos-en.

Si haguessis d’explicar Catalunya a una persona que no hi ha estat mai utilitzant només tres coses, quines triaries?

Demà celebrarem la Diada. Però avui podem començar celebrant totes aquelles petites coses que formen part de qui som.