DILLUNS 1: PAGESOS GUAYEN A LA PETROLERA SHELL

Hi ha un refrany català que diu: "a la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit", però aquesta vegada sembla que no ha sigut així. Un tribunal dels Països Baixos ha condemnat a la filial de Shell a Nigèria i haurà d'indemnitzar a quatre pagesos. Aquests pagesos van denunciar a Shell per uns vessaments de petroli durant dos anys que havien malmès l'ecosistema del delta.

La sentència ha trigat tretze anys a arribar i dos dels pagesos denunciants ja han mort. Les fugues d'unes canonades de la filial nigeriana de la petrolera Shell van malmetre totalment les terres i els estanys i van matar els peixos de què vivien els habitants de tres pobles del delta.

L'extensió contaminada era similar a uns 60 camps de futbol.

Sabeu que totes les accions individuals tenen repercussió al Medi Ambient i a altres persones que estan ben llunyanes?

Series capaç de renunciar una mica del teu temps per dedicar-te a netejar les platges o fer accions en favor de la Natura?

DIVENDRES 28: DIA DE LA PAU I LA NO-VIOLÈNCIA ESCOLAR

 

Avui celebrem  el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP) . El missatge bàsic és: "Amor universal, no violència i pau. L'amor universal és millor que l'egoisme, la no-violència és superior que la violència i la pau és més adient que la guerra". 

Saps quines guerres i conflictes s'estan vivint actualment al món? Exposem algunes d'elles:

- Sàhara Occidental - Marroc

- Iemen i la pitjor crisi humanitària mundial

- El conflicte als Balcans: Nagorno-Karabakh

- Veneçuela i el reconeixement de les seves eleccions

- Palestina-Israel i la creació de dos Estats

- Síria: deu anys de conflicte

- Nigèria i Boko Haram, la intranquil·litat al Sahel

L'educació en i per a la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau són motius per recordar el 30 de gener. Avui, els col·legis i centres educatius es converteixen en eines de pau i enteniment entre persones de diferent formació, raça, cultura i religió.

 

Acabem la setmana escoltant aquesta cançó de l’Álvaro Soler i la Jennifer López que ens convida a somiar, però també a actuar, per fer un món millor.

PREGUEM

Feu Senyor que siguem  instruments de la vostra pau. Que on hi hagi odi hi posem amor. Que on hi hagi discòrdia hi posem unió i que on hi hagi guerra hi posem pau.

MOLT BON CAP DE SETMANA!

DIJOUS 28: ANA FRANK

Ana Frank va ser una nena que va viure amagada durant l’ocupació nazi. Va escriure en un diari tots els seus pensaments, preocupacions, desitjos i inquietuds. Va morir en un camp d’extermini juntament amb la major part de la seva família. El seu pare, va sobreviure a l’holocaust i va poder recuperar el diari de l’Ana. El va publicar en memòria seva, com a símbol de pau i per donar un testimoni d’esperança i perdó. Recordem aquí una de les seves reflexions:

“És difícil en temps com aquests pensar en ideals, somnis i esperances, només per a ser aixafats per la crua realitat. És un miracle que no hagi abandonat encara tots els meus ideals. No obstant, m’aferro a ells perquè segueixo creient, malgrat tot, que la gent és bona de veritat en el fons del seu cor.”

DIMECRES 27: FEM MEMÒRIA, PERQUÈ MAI MÉS ES REPETEIXI

L’any passat es va celebrar el 75è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis.

La barbàrie nazi va causar moltes víctimes, i moltes d’aquestes víctimes pertanyien a diferents col·lectius. L’Ajuntament de Barcelona va fer un acte commemoratiu on es va encendre una espelma per als sis milions de jueus assassinats, a més, representants dels diferents col·lectius afectats en van encendre sis més: per recordar la resistència jueva, el milió i mig d’infants que van ser víctimes del nazisme, el poble gitano, els republicans deportats als camps de concentració i també altres col·lectius, com les persones LGTBI i la maçoneria. L’última espelma es va encendre per als Justos entre les Nacions, les persones que van arriscar la vida per salvar els jueus i jueves perseguits.

Durant l’encesa es va interpretar El malei rachamim, una pregària jueva pels difunts. Abans, però, la cançó Arvoles yoran por luvyas, una peça sefardita que cantaven els jueus espanyols als camps d’extermini, va obrir l’acte.

DIMARTS 26: TENIR RAÓ O PORTAR PAU

Si jo dic “blanc”, tu dius “negre”,

Si jo vull fer A, tu vols fer B.

Mai ens posem d’acord!

Sembla que hàgim nascut per estar sempre en conflicte.

Si volem construir plegats, si volem formar part d’un mateix projecte, si volem enriquir la nostra convivència, hem d’escoltar-nos l’un a l’altre i integrar coses de tots dos.

I tu, què vols? Tenir raó? O que ens entenguem?

DILLUNS 25: EL MEU DIARI

 

Aquest vespre he tornat a sentir els meus pares escridassar-se. Cada vegada que passa, m’amago sota el llit i em poso a plorar en silenci, tot i que em costa molt aguantar-me’n. Vull que facin les paus! que es tractin amb respecte i que tornin a somriure. Per ells sols, sembla impossible que aquest dia arribi... Però jo ho vull amb tota l’ànima! Me’ls estimo. Són els meus pares!

M’he proposat dir allò que a mi m’agrada del pare: com cuina el meu plat favorit, com m’escolta quan li parlo de com m’ha anat el dia a l’escola i que bé em fa sentir quan veig que ell abraça la meva mare quan ha tingut un dia difícil.

També m’he compromès a dir al meu pare tot allò que m’agrada de la meva mare: com m’anima quan alguns exàmens no m’han anat bé, la facilitat que té per sorprendre’ns a mi i al pare quan menys ens ho esperem i la paciència que té quan em poso tossuda.

Per trobar la pau cal un cor honest, valent i bo.

DIVENDRES 21: TOT EL QUE TU EM DONES

Més que mai hem de seguir acompanyant-nos, tant a casa com aquí a l'escola, i mirar el futur amb esperança. Tenim molts reptes però un dels més grans potser ja l'hem anat descobrint al llarg d'aquests mesos: el més important del món són les persones, la nostra vida, com vivim, com estimem, com volem ser en el món...

MOLT BON CAP DE SETMANA!