DIVENDRES 10: DAVID, UN PETIT AMB UNA FE MOLT GRAN

Un relat bíblic ens explica com David, un jove de baixa estatura, s’enfronta a Goliat, el que avui veuríem com un jugador alt de bàsquet, cepat i forçut.

Encara que David era més petit, es va enfrontar a Goliat sense por perquè sabia que Déu estava amb ell.

Senyor, de vegades tenim por. Però no n’hem de tenir, perquè Tu estàs amb nosaltres. Només hem de demanar-te ajuda, i tu seràs allà on et necessitem perquè ens estimes. I així, per gros que sigui, no hi haurà cap problema que ens faci tremolar.

DIJOUS 9: QUÈ ENS DIU JESÚS?

En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús fa un símil entre la crida a la vida eterna i l’espera de l’espòs (Jesús) –que  pot venir a qualsevol hora–, sabent que només disposem de torxes enceses i ampolles d’oli per tal de vetllar tota la nit fins a la seva arribada.

Possiblement no pensem que en la nostra vida hàgim de vetllar, és a dir, cuidar el que pensem, diem, fem... fins al dia que morim. Però en aquesta paràbola de Jesús se’ns anima a viure amb coherència amb el que creiem. No podem dir: “Ja estimaré demà, avui no en tinc ganes”; o bé, “no em ve de gust dedicar temps o ajuda als que m’envolten, perquè primer soc jo, i és l’únic que m’importa”. 

Ser seguidor de Jesús és un compromís diari amb els altres, fet des de la llibertat, perquè encara que no ens ho sembli, transformar el nostre entorn cap a millor només és possible des de l’amor incondicional.

I tu, per què vetlles? Què esperes en la teva vida?

Com t’hi prepares?

DIMECRES 8: ELS MEUS TALENTS

En què soc bo? Quin és el meu fort o per quines coses tinc facilitat? Soc amable amb els altres? Tinc molta visió espacial? Recordo totes les dates importants dels meus amics? Puc ajudar altres persones a resoldre conflictes? Sé escoltar quan algú ho necessita? Faig bones previsions o estimacions de temps, volum, cost ...? Soc molt creatiu? Soc pacient?

Segurament has respost que sí a alguna de les preguntes anteriors, o a més d’una! Siguin quins siguin els nostres talents, és important mirar de conèixer-los per acceptar-nos tal com som i per poder donar un rendiment a aquestes capacitats que Déu ens ha donat. No són fruit de l’atzar!

 

I tu, per a què utilitzes els teus talents?

 

Georgina Màrmol Ramon

DIMARTS 7: FESTIVITAT DEL PARE PALAU

Què en saps del Pare Palau?

DILLUNS 6: SABIES QUE...?

El nom de la nostra escola és Col·legi Mare de Déu del Carme, ja que la nostra capella està presidida per aquesta mare de Dëu, patrona del Carmel i dels pescadors.

El Carmel és la companyia religiosa on va entrar el nostre fundador, el Pare Francesc Palau. I d'aquest nom va sortir la paraula Carmelites, per la qual ens coneix la ciutat de Tarragona. 

I per a tu, què és formar part de Carmelites?

DIVENDRES 3: PREPAREM LA FESTA DEL PARE PALAU

Quan fem una celebració solemne -en gran-, sovint hi ha dos àmbits que necessitem viure.

D’una banda, hi ha l’àmbit institucional, seriós, que ens interpel·la i ens fa ser conscients del sentit del que festegem. A l’escola, un exemple és la celebració de la missa i l’acte de graduació al final d’una etapa, ja que totes dues parts pertanyen a l’àmbit formal, més seriós.

I de l’altra, l’àmbit lúdic i festiu, que ens convida al gaudi personal i col·lectiu, i que podria ser l’àpat amb familiars i amics, en un to més distès, informal i alegre.

Dimarts vinent, tota la comunitat de l’escola Carmelites estem convidats a viure aquests dos àmbits: primer participant de la missa a la catedral, on donarem gràcies per continuar seguint els passos del Pare Palau en l’escola que ell va fundar fa 150 anys; i després, fent activitats lúdiques plegats com a escola a l’aire lliure, amb l’objectiu de passar-ho bé, conviure i compartir el millor de nosaltres mateixos amb els companys i amics de classe.

 

Us demanem que quan estiguem a la catedral, procurem mantenir el respecte en la celebració, guardant silenci i, només en el cas d’haver rebut la 1a. comunió, anant a rebre el Cos de Crist. Gràcies a tots per fer-ho possible!

DIJOUS 2: QUÈ ENS DIU JESUS?

En l’Evangeli d’aquest diumenge, Jesús ens parla de l’estatus de certes persones de la seva època: els mestres de la Llei i els fariseus, dos grups de persones que observaven la llei religiosa i tenien les normes molt clares, fins al punt que sabien molt bé què havien de dir als altres, però no s’aplicaven aquestes lleis a ells mateixos perquè es creien que només exigint als altres ja feien la seva feina. Que n’és de fàcil veure en els altres allò que no fan bé i deixar-los en evidència davant dels altres...

Però Jesús acaba capgirant aquesta idea dient als que el segueixen i l’escolten:

El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit.

En altres paraules, qui val de veritat és qui es posa al servei dels altres per amor, com va fer Jesús.

Qui fa el bé, no li cal fer servir paraules. Les seves obres parlen per si soles.

 

PREGUNTES PER A  LA REFLEXIÓ:

Què entens per “ser humil”? Per què creus que és bo ser-ho?

Creus que a qui estima de veritat només li calen paraules boniques? O li fa falta alguna cosa més?