Expliquen que, durant una guerra, un soldat tenia l’ordre clara de sortir a combatre i disparar contra l’enemic.
La nit abans, però, va començar a ploure amb força. Tant, que l’aigua va entrar al seu refugi i va mullar tota la munició sense que ell se n’adonés.
L’endemà, quan va arribar el moment de disparar, va apuntar…
però l’arma no funcionava.
Va provar una vegada i una altra. Res.
La pólvora estava inútil.
En aquell instant, el soldat es va sentir frustrat i fins i tot avergonyit. Pensava que havia fallat, que no compliria la seva missió.
Amb el pas del temps, però, va entendre una cosa molt diferent:
aquella munició molla havia evitat que matés ningú.
Cap vida s’havia perdut per culpa seva.
Cap família ploraria per una bala sortida de la seva arma.
Allò que en aquell moment va semblar un problema, es va convertir en un regal inesperat.
Una petita circumstància havia estat més forta que la violència.
Reflexió
De vegades pensem que la pau depèn de grans decisions, però sovint neix de petits gestos, d’errors, de frens inesperats.
No tot allò que no funciona és un fracàs; a vegades és una oportunitat per no fer mal.
Quantes vegades una pausa, un silenci o un “no” a temps han evitat un conflicte?
Saps aturar-te abans de fer mal amb paraules o accions?
Pregària:
Ajuda’ns a saber parar.
A entendre que no sempre hem de respondre, atacar o defensar-nos.
Que sapiguem reconèixer quan cal abaixar l’arma —sigui una paraula dura, un crit o un gest—
i escollir el camí de la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada