Un noi es queixava constantment de tot: dels companys, dels professors, de la vida...
Un dia, el seu avi li va donar una motxilla buida i li va dir:
— Cada vegada que guardis rancor o ràbia cap a algú, posa-hi una pedra.
Al cap d’uns dies, la motxilla pesava tant que el noi ja no podia caminar dret.
— Avi, pesa massa —va dir cansat.
— Exactament això fa l’odi i la falta de perdó —va respondre—. Ningú més carrega la teva motxilla, només tu.
Aquest divendres celebrarem el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, recordem que la pau no comença en grans discursos ni lluny de casa nostra. La pau comença quan decidim buidar la motxilla, quan deixem anar el rancor, la violència, les paraules que fan mal i les discussions absurdes.
Reflexió:
Quines pedres portes avui a sobre?
Quina pedra podries deixar anar per construir més pau al teu voltant?
Pregària:
Ajuda’ns a descarregar el nostre cor del que pesa.
A deixar anar la ràbia, el ressentiment i l’orgull.
Que siguem persones que caminen lleugeres, sembrant pau amb les nostres paraules i gestos, cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada