Bon dia!

Comencem el dia en el nom del pare, del fill, i de l'Esperit Sant.

Amén.

dijous, 9 d’abril del 2026

DIVENDRES 10: RECORDATORI CURSA SOLIDÀRIA CARMELITES

Per tots aquells que encara no us hi heu apuntat, a què espereu? 

El diumenge 26 d’abril celebrarem la 4a edició de la Cursa Solidària Carmelites, un esdeveniment obert tant a les famílies de l’escola com a qualsevol esportista que hi vulgui participar. És una activitat pensada per a tothom, des dels més petits fins als més grans, que combina esport, convivència i solidaritat. 

Amb la Cursa Solidària Carmelites contribuïm al sosteniment de la Llar d’Infants de Lucena (Filipines), gestionada per les germanes Carmelites Missioneres Teresianes amb el suport de l’ONG Educas. 

La cursa tindrà lloc novament a l’Anella Mediterrània. Ja estan obertes les inscripcions. El termini finalitza el 12 d’abril. Reserveu-vos la data i animeu-vos a participar-hi! 

Entre tots, com hem treballat en el nostre lema, és important que ens mirem, prenem consciència de nosaltres mateixos. Per això, vivim l’esport com a font de benestar i compartim aquest camí solidari amb els altres. Us hi esperem! 

Només cal anar a la nostra web, baixar fins descobrir totes les novetats i clicar a la cursa Carmelites. 



dimecres, 8 d’abril del 2026

DIJOUS 9: ELS DEU MANAMENTS

Els deu manaments no són només normes, sinó un camí que ens guia cap a una vida més plena i justa. Ens ensenyen a estimar Déu per damunt de tot i a estimar els altres com a nosaltres mateixos. Quan els vivim de debò, no els sentim com una càrrega, sinó com una llum que orienta les nostres decisions i ens ajuda a créixer com a persones.

En un món ple de distraccions i egoismes, els manaments ens recorden el que és essencial: respectar, ser honestos, cuidar els altres, i viure amb veritat. Són una invitació a construir relacions basades en l’amor i la confiança, i a ser testimonis de bondat enmig de les dificultats. Recordes quins són?


  1. Estimaràs Déu sobre totes les coses
    Posar Déu al centre de la teva vida i confiar en Ell.
  2. No prendràs el nom de Déu en va
    Respectar el nom de Déu i no utilitzar-lo malament.
  3. Santificaràs les festes
    Dedicar temps a Déu, especialment els diumenges, i descansar.
  4. Honraràs el pare i la mare
    Estimar, respectar i obeir els pares i les persones que et cuiden.
  5. No mataràs
    Respectar la vida de tothom i evitar fer mal als altres.
  6. No cometràs actes impurs
    Viure amb respecte cap al propi cos i el dels altres.
  7. No robaràs
    Respectar allò que és dels altres i ser honest.
  8. No diràs fals testimoni ni mentiràs
    Dir sempre la veritat i no enganyar.
  9. No consentiràs pensaments ni desitjos impurs
    Tenir un cor net i controlar els mals pensaments.
  10. No cobejaràs els béns dels altres
    No tenir enveja i aprendre a estar content amb el que tens.


Pregària

Senyor,
ensenya’m a viure segons el teu camí,
a estimar-te amb tot el meu cor
i a respectar els altres com a germans.

Dóna’m un cor sincer,
que sàpiga dir la veritat,
que eviti el mal
i que busqui sempre el bé.

Ajuda’m a ser fidel als teus manaments,
no per obligació,
sinó per amor.

Que la meva vida sigui un reflex
de la teva llum i de la teva pau.

dimarts, 7 d’abril del 2026

DIMECRES 8: DONA'M FORÇA


A vegades, la vida ens pesa, i els obstacles semblen massa grans. En aquests moments de tristesa o d’incertesa, trobem consol i força quan ens sentim recolzats per una presència que ens acompanya. La cançó ens recorda que no hem d’afrontar la vida sols; hi ha una força que ens aixeca quan caiguem, que ens ajuda a creuar els oceans del nostre propi cor i de les nostres pors. Aquesta força ens transforma, ens fa més valents i més segurs, i ens recorda que l’amor i la confiança compartida poden fer-nos inquebrantables.

És un cant a la confiança i a la perseverança, una crida a sentir-nos forts quan ens connectem amb allò que ens dóna vida i esperança. Quan reconeixem aquesta força que ens envolta, cada repte deixa de ser insuperable i es converteix en una oportunitat de créixer i de descobrir la nostra capacitat de resistir i estimar.

Pregària

Senyor,
Quan el meu cor s’enfonsa i els ànims em falten, recorda’m que no estic sol.
Dóna’m la força per aixecar-me quan caigui,
per superar els obstacles que semblen insalvables,
i per creuar els mars que em separen de la pau i la confiança.

Que la teva presència m’ompli de coratge i esperança,
i que senti sempre dins meu l’amor que em sosté.
Fes que pugui compartir aquesta força amb els altres,
i que mai no perdi la confiança que, amb tu, sóc capaç de tot.

dilluns, 6 d’abril del 2026

DIMARTS 7: SIGUEM SOLIDARIS!

Esperem que aquestes vacances de Setmana Santa hagin estat un temps de desconnexió i també de reflexió per a tots vosaltres. Dies per descansar, compartir amb la família i els amics, i sobretot per carregar piles per encarar amb energia aquest últim trimestre del curs.

Ara és moment de tornar amb ganes, amb il·lusió i amb una actitud positiva. Sabem que no sempre serà fàcil, però amb esforç, constància i suport mutu, segur que podem fer un gran final de curs. Ànims a tots!

A més, volem recordar-vos que demà dimecres dia 8 i passatdemà dijous dia 9 iniciarem la venda de polseres solidàries per recaptar diners per a la llar d’infants de Lucena, a Filipines. Com ja sabeu, aquesta mateixa causa també serà present el proper dia 26 d’abril a la Cursa Carmelites.

A la sortida de l’escola, a la tarda, els nostres companys estaran venent aquestes polseres per només un euro. Per a nosaltres potser un euro no és gaire, però per als infants de Lucena pot significar molt més.

Siguem solidaris i col·laborem entre tots per fer possible un petit gran canvi. 

dijous, 26 de març del 2026

DIVENDRES 27: QUÈ CELEBREM AQUESTA SETMANA SANTA?

Era l’últim dia abans de vacances, i a classe tothom només pensava en descansar.

—Per fi Setmana Santa! —va dir en Pol—. Temps de dormir i no fer res.

La professora va somriure i va escriure a la pissarra: “Què celebrem realment?”

Silenci.

—Recordem la història de Jesús de Natzaret —va començar—.
Va estimar els altres fins al final, fins i tot quan no va ser fàcil. Va patir, va morir… però la seva història no acaba aquí.

Els alumnes escoltaven amb més atenció.

—El més important és que va ressuscitar —va continuar—. I això ens parla d’esperança: que després dels moments difícils, pot arribar una nova oportunitat.

Aquella tarda, en sortir, la Carla pensava en tot això. Feia dies que estava enfadada amb una amiga. Va dubtar… però finalment li va escriure:
“Podem parlar?”

No sabia com acabaria. Però sentia que era un petit “començar de nou”.

Potser això era, en part, el significat d’aquells dies.


Reflexió 

La Setmana Santa no és només un període de vacances, sinó un temps per recordar el missatge de Jesús: amor, perdó i esperança.

La seva resurrecció ens ensenya que, fins i tot després dels moments més difícils, sempre hi ha la possibilitat de tornar a començar. A la nostra vida, això es tradueix en gestos com perdonar, donar una segona oportunitat o canviar actituds.

No cal fer coses grans: cada petit “tornar a començar” ja és una forma de viure aquest missatge.


Pregària 

Gràcies per aquest temps de descans que comença,
i per recordar-me el veritable sentit d’aquests dies.

Ajuda’m a entendre el missatge de Jesús,
a estimar com ell va estimar
i a perdonar com ell va perdonar.

Dona’m força per començar de nou,
per deixar enrere allò que no em fa bé
i construir alguna cosa millor.

Omple’m d’esperança,
perquè, fins i tot en moments difícils,
recordi que sempre hi ha llum després de la foscor.

I que, en tornar,
sigui una persona més bona,
més justa i més humana.

dimecres, 25 de març del 2026

DIJOUS 26: UN MÓN, DUES CLASSES DE PERSONES.

 


La cançó ens mostra una realitat incòmoda: vivim en un món amb grans desigualtats. No tothom té les mateixes oportunitats, i sovint normalitzem situacions injustes.

Hi ha persones que treballen dur i tot i així no poden sortir de la pobresa. Altres neixen amb avantatges que ni tan sols es qüestionen.

Això ens convida a reflexionar sobre la justícia, la dignitat i l’empatia. No es tracta només de sentir llàstima, sinó de ser conscients, respectar i actuar en la mesura que puguem.

El món pot semblar dividit… però cadascun de nosaltres pot decidir si contribueix a mantenir aquesta divisió o a reduir-la.

  • Què sents quan penses en persones que no tenen les mateixes oportunitats que tu?
  • Creus que podem fer alguna cosa per canviar aquesta realitat, encara que sigui petita?
  • Quina responsabilitat tenim nosaltres com a societat?

Pregària

Gràcies per tot el que tinc,
fins i tot allò que de vegades dono per fet.

Ajuda’m a obrir els ulls
davant les injustícies del món,
i a no ser indiferent al patiment dels altres.

Dona’m un cor sensible,
capaç de respectar, ajudar
i veure la dignitat en cada persona.

Ensenya’m a compartir,
a valorar el que tinc
i a actuar amb justícia.

I que mai oblidi
que tots som iguals en valor,
encara que el món sembli dividir-nos.

dimarts, 24 de març del 2026

DIMECRES 25: IV CURSA CARMELITES.


El 
diumenge 26 d’abril celebrarem la 4a edició de la Cursa Solidària Carmelites, un esdeveniment obert tant a les famílies de l’escola com a qualsevol esportista que hi vulgui participar. És una activitat pensada per a tothom, des dels més petits fins als més grans, que combina esport, convivència i solidaritat. 

Amb la Cursa Solidària Carmelites contribuïm al sosteniment de la Llar d’Infants de Lucena (Filipines), gestionada per les germanes Carmelites Missioneres Teresianes amb el suport de l’ONG Educas. 

La cursa tindrà lloc novament a l’Anella Mediterrània. Ja estan obertes les inscripcions. El termini finalitza el 12 d’abril. Reserveu-vos la data i animeu-vos a participar-hi! 

Entre tots, com hem treballat en el nostre lema, és important que ens mirem, prenem consciència de nosaltres mateixos. Per això, vivim l’esport com a font de benestar i compartim aquest camí solidari amb els altres. Us hi esperem! 



dilluns, 23 de març del 2026

DIMARTS 24: ELS PERILLS D'INTERNET

 

Internet és una eina molt útil, però també pot tenir riscos si no en fem un bon ús. No tot el que sembla real ho és, i no tothom té bones intencions.

Aquesta història ens ensenya la importància de la prudència, la confiança i la comunicació. Guardar secrets que ens fan sentir incòmodes no és una bona idea.

Demanar ajuda no és un signe de debilitat, sinó de responsabilitat. I parlar amb algú de confiança pot evitar problemes més grans.

  • Has parlat alguna vegada amb algú desconegut per internet? Com t’has sentit?
  • Creus que és fàcil confiar en algú online? Per què?
  • A qui acudiries si et trobessis en una situació semblant?
  • Què pots fer a partir d’ara per utilitzar internet de manera més segura?


Pregària

Gràcies per la tecnologia i les oportunitats que ens dona,
però ajuda’m a utilitzar-la amb responsabilitat.

Dona’m prudència per saber què compartir
i amb qui confiar.

Ajuda’m a reconèixer situacions que no són bones,
i valentia per demanar ajuda sense por.

Ensenya’m a cuidar-me
i també a cuidar els altres,
tant dins com fora de la pantalla.

I que sempre recordi
que la meva seguretat i dignitat
són el més important.

diumenge, 22 de març del 2026

DILLUNS 23: LA SALUD MENTAL

En Nil sempre havia estat un alumne normal: ni el més popular ni el més tímid. Però últimament tot li costava més. No tenia ganes de parlar, es sentia cansat i li costava concentrar-se.

A classe, feia veure que tot anava bé. Quan els amics reien, ell també reia, però per dins se sentia buit. Pensava que ningú ho entendria.

Un dia, la professora va parlar sobre la salut mental.
—No sempre es veu, però és igual d’important que la salut física —va dir.

Aquelles paraules li van quedar gravades.

A la sortida, la seva amiga Carla li va preguntar:
—Estàs bé? Fa dies que et noto diferent.

En Nil va dubtar. Però, per primer cop, va decidir no dir “sí” automàticament.
—No gaire... —va respondre en veu baixa.

No va passar res espectacular. La Carla no tenia solucions màgiques. Però el va escoltar. De veritat.

Aquell petit moment va ser un inici. Amb el temps, en Nil va parlar amb un adult, va començar a entendre el que li passava i, a poc a poc, es va anar sentint millor.

Va descobrir que demanar ajuda no el feia dèbil, sinó valent.



Reflexió 

Aquesta història ens recorda que la salut mental és una part essencial de la nostra vida. Sovint amaguem el que sentim per por o vergonya, però això pot fer que ens sentim encara més sols.

Parlar, demanar ajuda i escoltar els altres són actes de valentia i empatia. No sempre podem solucionar els problemes dels altres, però podem estar-hi presents.

També és important entendre que no cal estar bé tot el temps. Acceptar com ens sentim és el primer pas per cuidar-nos.

Pregària 

Gràcies per recordar-me que no he de ser fort sempre,
que també puc ser vulnerable.

Ajuda’m a entendre les meves emocions
i a no tenir por de compartir-les.

Dona’m valentia per demanar ajuda
quan ho necessiti,
i un cor atent per escoltar els altres.

Ensenya’m a cuidar la meva ment
amb paciència i respecte,
com cuido el meu cos.

I recorda’m que, fins i tot en moments difícils,
no estic sol.

dijous, 19 de març del 2026

DIVENDRES 20: DIA INTERNACIONAL DE LA FELICITAT

Era el 20 de març, i a l’institut ningú semblava especialment feliç. Exàmens, pressió, problemes… tot pesava.

A classe, la professora va escriure a la pissarra: “Dia Internacional de la Felicitat”. Alguns alumnes van riure.

—Felicitat? Amb l’examen de després? —va dir en Pol.

El professor no es va enfadar. Només va proposar un repte:
—Avui, intenteu fer tres coses que millorin el dia d’algú altre. Després en parlarem.

La majoria no s’ho va prendre seriosament. Però la Júlia, que últimament no es trobava gaire bé amb ella mateixa, va decidir provar-ho.

Primer, li va passar una noteta a una amiga amb qui s’havia distanciat: “Ei, et trobo a faltar.”
Després, va ajudar un company amb mates, tot i que anava justa de temps.
I finalment, quan va veure la noia nova sola al pati, va fer un gest que li va costar: es va apropar i va començar a parlar amb ella.

No va ser res espectacular. Però aquell dia, es va adonar d’una cosa: feia temps que no se sentia tan bé.

Més tard, a classe, la professora va preguntar:
—Algú ho ha intentat?

Hi va haver silenci. Però la Júlia va aixecar la mà.

—No sé si he fet feliç a ningú… però jo sí que m'he sentit millor.

La professora va somriure lleument:
—Això és el principi de la felicitat real.


Reflexió 

En l’adolescència, sovint associem la felicitat amb grans coses: èxit, popularitat, coses materials o resultats. Però aquesta història ens mostra que la felicitat autèntica sovint neix de petites decisions quotidianes.

Fer el bé, reconnectar amb algú, ajudar sense esperar res a canvi… són accions que donen sentit i benestar real. No solucionen tots els problemes, però canvien la manera com els afrontem.

La felicitat no sempre és eufòria; de vegades és una sensació tranquil·la de saber que estàs fent el correcte.

Pregària

Gràcies per recordar-me, avui,
que la felicitat no és perfecta ni constant,
sinó que es construeix amb petits gestos.

Ajuda’m a mirar més enllà de mi mateix,
a ser valent per apropar-me, ajudar i escoltar.
Dona’m la força per sembrar alegria
fins i tot en dies difícils.

I ensenya’m que, quan faig el bé,
la felicitat també creix dins meu.

Avui recordem la mort del Pare Palau i Quer,
que va dedicar la seva vida a portar felicitat als altres,
consolant, ajudant i estimant sense esperar res a canvi.

En el record de la seva vida i la seva mort fa avui 154 anys,
inspira’ns a ser com ell:
persones que donen llum, esperança i alegria
a qui més ho necessita.

Que aprenguem que la veritable felicitat
no és només per a nosaltres,
sinó que creix quan la compartim.



dimecres, 18 de març del 2026

DIJOUS 19: EMPATITZEM AMB EL PROFESSOR

A les 8 del matí, els alumnes entren a classe amb energia… potser massa. El professor ja és a dins, preparant el material, mentre observa com alguns s’asseuen i d’altres continuen parlant com si fossin al pati.

—Bon dia —diu ell, intentant començar.

Però gairebé ningú respon.

En Marc gira la cadira per parlar amb el del darrere. La Júlia comença a clicar el boli sense parar: clic, clic, clic. En Pol llença un estoig pels aires i li dona un cop al Pere. Dues alumnes del fons riuen per alguna cosa que miren juntes. 

—Sisplau, comencem —torna a dir el professor.

Durant uns segons, sembla que es farà silenci… però no dura gaire.

Algú deixa caure expressament l'ampolla d'aigua a terra. Un altre fa sorolls imitant animals. Algun comenta en veu alta:
—Quin rotllo de classe, bro…67!

El professor intenta explicar el tema, però ha d’aturar-se constantment:
—Marc, gira’t.
—Pol, guarda això.
—Silenci, si us plau.

Cada interrupció trenca el fil. Cada vegada li costa més continuar amb normalitat.

A mitja classe, la situació empitjora. Hi ha alumnes que ni tan sols tenen el llibre obert. D’altres dibuixen, passen papers o es llencen boles de paper. Un fa una broma i tota la classe esclata a riure.

El professor es queda en silenci uns segons. Es passa la mà per la cara, visiblement cansat.

—Així és molt difícil —diu, amb un to més baix.

Però fins i tot això alguns no ho escolten.

L’Anna, que està asseguda al mig, ho veu tot. Veu com el professor intenta una vegada i una altra reconduir la classe. Veu com repeteix les mateixes indicacions. Veu com ningú sembla adonar-se de l’esforç que està fent.

I pensa: “Ha d’aguantar això cada dia?”

A l’última part de la classe, el professor ja no explica amb la mateixa energia. Escriu a la pissarra en silenci. Alguns alumnes continuen igual, però d’altres comencen a notar que alguna cosa no va bé.

Quan acaba la classe, molts s'aixequen de la cadira. El professor es queda recollint, en silenci.

L’endemà, passa una cosa diferent.

Quan en Marc comença a parlar, l’Anna li diu:
—Ei, deixa’l parlar, que si no no entenem res.

La Júlia deixa de fer soroll amb el boli. En Pol guarda l'estoig. No és perfecte, encara hi ha murmuris i alguna distracció, però el canvi es nota.

El professor pot explicar sense parar cada dos segons. Pot acabar una frase. Pot mirar els alumnes i veure que alguns escolten de veritat.

Al final de la classe, diu:
—Avui ha anat millor. Gràcies per l’esforç.

I aquesta vegada, alguns alumnes sí que responen:
—Tot és proposar-s'ho.

Potser no és un canvi enorme, però és un començament.




Reflexió:
Moltes vegades no som conscients de tot el que fa un professor per nosaltres. Pensem que només ha de venir i explicar, però en realitat ha de gestionar una classe plena de distraccions constants. Si cadascú aporta una mica de respecte i atenció, podem fer la seva feina molt més fàcil i millorar l’aprenentatge de tots.

Què puc fer jo per millorar aquest ambient a l'aula?

Pregària:
Senyor, ajuda’ns a ser conscients de com actuem a classe. Dona’ns responsabilitat per saber quan hem de callar, escoltar i respectar. Ajuda’ns a posar-nos en el lloc dels nostres professors i a valorar tot el que fan per nosaltres cada dia.

dimarts, 17 de març del 2026

DIMECRES 18: EL SABER NO OCUPA LLOC

 


En aquest curtmetratge, dues noies estan assegudes en unes escales menjant pipes i parlant del nòvio d’una d’elles. Durant la conversa, la noia explica que el seu nòvio li ha dit "Pi". Ella pensa que és el nom d’una altra noia i es convenç que l’està enganyant. Les dues amigues comencen a imaginar històries i a treure conclusions.

Però en realitat el noi es referia a π (pi), el nombre matemàtic 3,1416…, un nombre amb infinits decimals que s’utilitza per calcular cercles. Així que, el que ell li deia era que l'estimava infinit.

El malentès és clar: la confusió no ve d’una mentida, sinó de no entendre el significat del que s’està dientEl curt fa riure, però també ens mostra una cosa important: quan falta coneixement, és molt fàcil confondre’s i interpretar malament la realitat.


Reflexió

El coneixement i la cultura general són molt més importants del que de vegades pensem.

No es tracta només d’aprovar exàmens o memoritzar dades. Aprendre ens ajuda a:

  • entendre millor el món

  • interpretar el que passa al nostre voltant

  • no caure en errors o malentesos

  • pensar amb més criteri.

Quan sabem més coses, també podem pensar millor.

Per això estudiar, llegir, preguntar i tenir curiositat no és una pèrdua de temps. És una manera de fer-nos persones més lliures i més capaces d’entendre la realitat.


Pregària

Senyor,
ajuda’ns a valorar el coneixement i l’aprenentatge.

Dóna’ns curiositat per voler saber més,
humilitat per reconèixer el que encara no sabem
i ganes d’aprendre cada dia.

Que l’escola no sigui només un lloc d’exàmens,
sinó un espai per descobrir el món
i créixer com a persones.

dilluns, 16 de març del 2026

DIMARTS 17: ALLÒ QUE REALMENT IMPORTA

Un dia, un professor va entrar a classe portant un pot de vidre gran. Els alumnes el miraven amb curiositat, preguntant-se què volia fer amb aquell pot.

Sense dir res, el professor va començar a posar pedres grans dins del pot, una per una, fins que ja no n’hi cabia cap més.

Llavors va mirar la classe i va preguntar:

— Creieu que el pot està ple?

Els alumnes van respondre:

— Sí, està ple.

El professor va somriure una mica. A continuació, va agafar un altre recipient amb pedres més petites i les va abocar dins del pot. Les pedres petites van anar caient entre els espais que havien deixat les pedres grans.

Quan va acabar, va tornar a preguntar:

— I ara? Està ple?

Alguns alumnes van dubtar, però molts van tornar a dir:

— Ara sí que està ple.

El professor va tornar a somriure. Llavors va agafar un recipient amb sorra i la va deixar caure dins del pot. La sorra es va colar per tots els racons que encara quedaven buits.

Finalment, el professor va dir:

— Aquest pot és com la nostra vida. Les pedres grans representen les coses més importants: la família, els amics, la salut, els valors, les persones que estimem.

Les pedres petites són altres coses que també formen part de la vida: els estudis, les activitats, els objectius.

I la sorra són totes aquelles petites coses que ocupen temps però que no són tan importants.

Si primer omplim la nostra vida amb sorra —amb distraccions, presses o coses poc importants—, ja no quedarà espai per a les pedres grans.

Però si primer posem les pedres grans, tot el demés trobarà el seu lloc.

La classe es va quedar en silenci, pensant en aquella simple però poderosa lliçó.


Reflexió

A la nostra vida també passa això.

Moltes vegades omplim el nostre temps amb moltes coses: pantalles, xarxes socials, presses, distraccions o preocupacions petites.

Sense adonar-nos-en, aquestes coses poden acabar ocupant tot l’espai.

Per això és important aturar-nos de tant en tant i preguntar-nos:

Quines són les pedres grans de la nostra vida?
Què és realment important per a nosaltres?

Quan sabem posar primer el que és essencial —les persones, l’amistat, el respecte, la família—, la resta de coses troben el seu lloc.


Pregària

Senyor,
ajuda’ns a saber què és realment important a la nostra vida.

Que no omplim el nostre temps només amb coses petites,
sinó que sapiguem cuidar les persones, l’amistat i els valors.

Dóna’ns saviesa per posar primer el que és essencial
i construir una vida plena de sentit.

diumenge, 15 de març del 2026

DILLUNS 16: LA PRESSIÓ SOCIAL


En aquesta escena de la sèrie "Merlí: Sapere Aude", la professora mostra una carpeta verda a classe i pregunta als alumnes de quin color és. Tots responen correctament: verda.

Però llavors fa un acord amb la classe: si entra un alumne que arriba tard, tots diran que la carpeta és vermella.

Quan l’alumne entra tard, la professora repeteix la pregunta. Un darrere l’altre, tots els alumnes diuen que la carpeta és vermella, encara que en realitat és verda.

Quan arriba el torn del noi, dubta. Ha vist que la carpeta és verda… però tots els altres han dit vermella. Finalment, per no quedar diferent o per no sentir-se ridiculitzat, també respon:

— Vermella.

La professora li mostra llavors la veritat: la carpeta sempre havia estat verda.

L’experiment serveix per mostrar una cosa molt humana: moltes vegades diem el que diu la majoria encara que sapiguem que no és veritat.


Reflexió

- Has sentit alguna vegada pressió del grup per dir o fer alguna cosa que en realitat no volies?

- Per què creus que és tan difícil portar la contrària al grup encara que sapiguem que tenim raó?

- Què creus que hauria passat si el noi hagués dit: “No, la carpeta és verda”?      

 - Creus que és més important encaixar amb el grup o ser fidel al que tu penses?


A la vida això passa més sovint del que pensem.

Passa quan:

  • riem d’una broma que en realitat fa mal a algú

  • repetim un rumor sense saber si és cert

  • seguim el grup per no quedar diferents

  • diem que alguna cosa està bé perquè tothom ho diu.

La pressió del grup pot ser molt forta.

Però tenir personalitat també significa atrevir-se a dir la veritat, encara que ningú més ho faci.

Ser valent no és fer el que fa tothom.
Ser valent és pensar per un mateix.


Pregària

Senyor,
ajuda’ns a tenir el valor de ser nosaltres mateixos.

Que no diguem una mentida només perquè tothom la diu,
ni seguim el grup quan sabem que no és correcte.

Dóna’ns valentia per defensar la veritat,
respectar els altres
i actuar sempre amb consciència.