DIMARTS 24: L'EMPATIA

Vivim envoltats de persones, però sovint no sabem gairebé res del que estan vivint per dins. A l’escola veiem cares, actituds, silencis, rialles… però darrere de cada persona hi ha una història que no sempre es veu.

Hi ha qui somriu cada dia i està passant per un moment difícil a casa.
Hi ha qui respon malament perquè se sent insegur.
Hi ha qui es mostra distant perquè té por de no encaixar.

És fàcil jutjar des de fora. És fàcil posar etiquetes: “és antipàtic”, “és estrany”, “sempre està enfadat”. Però l’empatia ens convida a fer un pas més: a preguntar-nos què pot haver-hi darrere d’aquella actitud.

L’empatia no és estar sempre d’acord amb l’altre. És intentar entendre’l. És saber escoltar sense interrompre. És mirar més enllà del que es veu.

En un món on tot va ràpid i on sovint opinem sense pensar, l’empatia és un acte de maduresa. Ens ajuda a construir relacions més sanes, a evitar conflictes innecessaris i a crear un ambient on tothom se senti respectat.

Ser empàtic no ens fa febles. Ens fa humans.

Reflexió

Abans de jutjar, intento entendre?
Sóc capaç de pensar que potser l’altre també està lluitant amb alguna cosa que jo no conec?
Escolto de veritat, o només espero el meu torn per parlar?

L’empatia ens demana sortir del nostre punt de vista i obrir-nos al dels altres. I això requereix humilitat.

Potser avui algú al nostre costat necessita no una solució, sinó una mirada comprensiva.

Pregària

Ajuda’ns a mirar amb ulls més comprensius,
a no jutjar ràpidament,
a saber escoltar i acompanyar.

Fes-nos persones capaces d’entendre abans de condemnar
i de posar-nos al lloc dels altres.

Que siguem font de pau
i no de conflicte.

DILLUNS 23: LA FORÇA QUE PORTEM DINS

 A la pel·lícula Mulan, durant l’entrenament dels soldats, sona la cançó “Todo un hombre haré de ti”. La lletra parla de convertir nois insegurs en guerrers forts, resistents i valents. Sembla que ser “un home de veritat” vol dir no mostrar por, no fallar i ser físicament poderós.

Però la gran ironia de la història és que qui acaba demostrant més valentia no és el soldat més fort, sinó Mulan, una dona que s’ha fet passar per home per poder protegir la seva família.

Ella no guanya per força física. Guanya per intel·ligència, constància, creativitat i coratge. Mulan trenca els estereotips del que la societat espera d’un “guerrer” i també del que s’espera d’una dona.

La pel·lícula ens ensenya que la força no té gènere. La valentia no és qüestió d’aparença. La grandesa neix de dins.

Reflexió

Quantes vegades sentim que hem de ser d’una manera concreta per encaixar?
Que els nois han de ser durs i no plorar?
Que les noies han de ser d’una altra manera per agradar?

Mulan ens recorda que la maduresa no és convertir-nos en el que els altres esperen, sinó descobrir qui som realment i atrevir-nos a ser-ho.

Ser fort no és no tenir por.
És actuar malgrat la por.
No és aparentar seguretat.
És ser fidel als propis valors.

La veritable força és interior: és defensar el que és just, ajudar els altres i mantenir-se ferm quan costa.

Pregària

Senyor,

ajuda’ns a no viure pendents del que els altres esperen de nosaltres.
Dona’ns valentia per ser autèntics,
força per superar les dificultats
i humilitat per reconèixer les nostres pors.

Que aprenguem de Mulan
que la força no depèn del gènere ni de l’aparença,
sinó del cor.

Fes-nos valents per ser nosaltres mateixos
i per defensar el que és just.

DIVENDRES 20: EL RESPECTE

Vivim envoltats de persones diferents: opinions diferents, maneres de vestir diferents, caràcters diferents. A l’escola convivim moltes hores al dia, i no sempre és fàcil. De vegades jutgem ràpid, fem bromes que poden fer mal o excloem algú sense adonar-nos-en.

El respecte no és només “no insultar”. És saber escoltar, deixar espai, entendre que ningú és menys que ningú.

Reflexió

Com parlo dels altres quan no hi són?
Sé escoltar encara que no estigui d’acord?
Les meves paraules construeixen o destrueixen?

El respecte és la base de qualsevol relació sana. Sense respecte no hi ha convivència.

Pregària

Senyor,
ensenya’ns a respectar de veritat.
Que les nostres paraules no humiliïn,
que les nostres bromes no facin mal,
i que sapiguem veure en cada persona
algú digne d’estima.

DIJOUS 19: MARXA DE LA SOLIDARITAT XXXI

Què és la Marxa de la Solidaritat? 

El dimecres de la setmana que ve, 25 de febrer, els alumnes de 3r de l'ESO participarem a la XXXI Marxa de la Solidaritat. No és només una caminada ni una sortida de classe, sinó una experiència educativa i vivencial que ens convida a viure valors com la solidaritat, la cooperació i el compromís.

Aquest any, la Marxa vol anar un pas més enllà. No només caminarem amb els companys del nostre centre, sinó que es faran dinàmiques per barrejar alumnes de nou escoles diferents de Tarragona, per conèixer gent nova, compartir experiències i aprendre a conviure amb persones diferents.

Per això, cada alumne portarà una polsera de color, que:

• identificarà el centre de procedència,

• ajudarà a crear grups barrejats,

• i simbolitzarà que tots formem part del mateix camí solidari.

La participació inclou una inscripció solidària de 3 €, que serveix per donar suport a projectes socials i educatius.

Les escoles que han confirmat l'assistència són Sant Pau Apòstol, Lestonnac, Escola Joan XXIII, Santa Teresa de Jesús, El Carme, Mare de Déu del Carme, Vedruna Sagrat Cor i Sant Domènec de Guzman. Com a novetat d’enguany, s’incorpora també l’ Institut Pons d’Icart 

Reflexió

La Marxa de la Solidaritat ens recorda que ser solidari no és només ajudar des de lluny, sinó caminar al costat dels altres, encara que no els coneguem. Quan ens barregem amb alumnes d’altres centres, aprenem que la convivència no sempre és còmoda, però sí necessària.

La polsera que portarem no és només un accessori. És un símbol:

ens diu que tots som diferents, però que podem avançar junts cap a un mateix objectiu. Ens recorda que el món no canvia amb grans discursos, sinó amb petits gestos compartits.

Aquesta Marxa també ens convida a mirar més enllà de la nostra realitat. Mentre nosaltres caminem per un dia, hi ha persones que caminen cada dia per defensar drets, dignitat i justícia. I això ens fa una pregunta important:

Què podem fer nosaltres, des del nostre dia a dia, per construir un món una mica més just?

La Marxa s’acaba a la Plaça de la Font, però el repte continua:

que la solidaritat no sigui només una activitat puntual, sinó una manera de viure.

DIMECRES 18: TEMPS DE RENAIXEMENT

Dimecres de Cendra: un temps per tornar a començar

Avui comencem la Quaresma, un temps especial del calendari cristià que dura 40 dies i que ens prepara per a la Pasqua. No és un temps trist ni de càstig, sinó un temps per aturar-nos una mica enmig del ritme accelerat del dia a dia i mirar cap endins.

La Quaresma ens convida a fer-nos preguntes importants:

Com estic vivint? Com tracto els altres? Què podria fer millor?

No es tracta de ser perfectes, sinó de tenir ganes de millorar.

Els 40 dies ens recorden els 40 dies que Jesús va passar al desert, un temps de silenci, de decisions i de creixement interior. Igual que ell, nosaltres també necessitem moments per pensar, escoltar-nos i canviar allò que no ens fa bé.

Sovint es diu que la Quaresma és temps de “deixar coses”: deixar la carn, deixar un vici, deixar un costum. Però el més important no és el que deixem, sinó el que afegim a la nostra vida:

més empatia,

més respecte,

més ajuda als altres,

més paraules que construeixin i no que facin mal.

I avui, amb el gest de la cendra, se’ns recorden dues veritats senzilles però profundes:

que som fràgils, que no ho tenim tot controlat,

i que sempre podem començar de nou.

La cendra no és una obligació, és un símbol que ens diu: encara hi ets a temps.

Que aquesta Quaresma sigui per a nosaltres un camí per parar, pensar, canviar i créixer, no només com a creients, sinó sobretot com a persones.

Què podria començar a fer avui per ser una mica millor que ahir?

DIMARTS 17: EL PETIT HEROI D'HOLANDA

Hi havia una vegada, a un petit poble d’Holanda, un nen molt valent que vivia a la vora dels canals. Els canals ajudaven a protegir les cases de les inundacions, però aquella nit, mentre tothom dormia, el nen va notar una fuita molt perillosa en una de les preses.

L’aigua sortia amb força i si no es feia res, tot el poble podria quedar inundat. El nen va sentir por, però sabia que havia de fer alguna cosa. Sense pensar-s’ho, va córrer cap a la presa i va començar a tapar el forat amb les seves mans i tot el que trobava al voltant.

També va cridar per avisar la gent del poble, però molts dormien i no l’escoltaven. Ell no es va rendir. Va seguir treballant, molt concentrat i valent, fins que l’aigua va deixar de sortir i la fuita es va tapar.

A la matinada, els veïns van descobrir el que havia passat. Es van quedar meravellats: un nen petit havia salvat tot el poble sense que ningú se n’adonés. Tothom va celebrar la seva valentia i es va adonar que, encara que era molt petit, havia fet una cosa molt gran.

I des d’aquell dia, tots al poble van recordar que no cal ser gran per ser un heroi, només cal tenir coratge, responsabilitat i ganes d’ajudar els altres.

REFLEXIÓ

Aquest conte no és una història real, sinó un relat creat per ensenyar una lliçó important. Ens mostra que la grandesa no depèn de l’edat ni de la mida, sinó del coratge i la voluntat d’ajudar els altres. El nen del poble va actuar sense esperar reconeixement, només preocupat per protegir la seva comunitat, i això és el que el fa un veritable heroi dins del conte.

També ens recorda la importància de la responsabilitat i la iniciativa: quan veiem un problema, podem quedar-nos mirant o podem fer alguna cosa per solucionar-lo. Les accions, encara que petites, poden tenir un gran impacte en la vida dels altres.

A més, el conte ens parla de la valentia silenciosa: no cal cridar ni buscar l’atenció per fer coses bones; les millors accions són aquelles que es fan amb humilitat i bondat.

Finalment, ens inspira a pensar:

• Quins gestos petits podem fer avui per ajudar a la família, els amics o la classe?

• Com podem actuar amb coratge i responsabilitat, encara que siguem petits o que ningú ens vegi?

Aquest conte ens recorda que tots podem ser herois si treballem amb coratge, bondat i empatia cap als altres, encara que sigui dins de la nostra vida quotidiana i sense esperar recompenses.

PREGÀRIA

Senyor,
gràcies per donar-nos coratge i bondat,
ajuda’ns a fer coses bones encara que siguem petits,
a cuidar els altres i a actuar amb responsabilitat,
i a ser herois silenciosos en la nostra vida quotidiana.

DIVENDRES 13: EL CARNESTOLTES

El Carnestoltes, també conegut com a Carnaval, és una festa molt antiga que se celebra just abans de la Quaresma, un temps de reflexió i dejuni per a moltes persones. És un moment de disfresses, música, alegria i un revulsiu de llibertat i creativitat enmig de l’hivern.

Però al llarg de la història, no sempre s’ha pogut viure aquesta festa amb llibertat. Durant la Guerra Civil espanyola (1936–1939), les autoritats van prohibir oficialment la celebració del Carnestoltes, buscant imposar sacrifici i disciplina enmig de la gravetat dels temps i les penúries que vivia la població.

Després, durant el règim franquista, la festa va ser retirada de moltes àrees i s’hi va aplicar una censura estricta: no es podia usar la paraula “Carnaval”, ni es permetien les celebracions públiques tal com es coneixien. Només després de la transició a la democràcia, a finals dels anys setanta, el Carnestoltes va poder recuperar-se oficialment arreu, com a festa popular, lliure i oberta a tothom.

Aquestes interrupcions ens recorden quelcom molt important: la festa només existeix quan hi ha llibertat per expressar-se, gaudir i conviure des del respecte i el diàleg. Avui podem donar gràcies per viure en temps on podem celebrar lliurement, sense pors ni prohibicions, i on la nostra expressió i alegria no són reprimides.

REFLEXIÓ 

El Carnestoltes no és només disfresses i gresca.

És una manera de celebrar la vida, la diversitat i la creativitat humana.

Quan aquesta llibertat s’ha vist restringida a causa de prohibicions, violència o por, la festa s’ha vist afectada. Però quan hi ha respecte, convivència i pau, la comunitat la fa seva, la recupera i la transforma en un espai de benestar compartit.

Què significa per tu poder celebrar una festa com el Carnestoltes?

Com podem garantir que la nostra convivència sigui tan lliure i respectuosa com cal perquè tota la gent pugui celebrar la vida?

PREGÀRIA 

Senyor,

et donem gràcies per la festa del Carnestoltes, per la música, les disfresses i la riquesa que aporten la creativitat i l’alegria.

Recorda’ns que la llibertat de celebrar és un regal que es construeix amb respecte cap als altres.

Que sapiguem viure amb alegria sense fer mal, amb imaginació sense exclusions, i amb diversitat sense divisions.

Ajuda’ns a construir una convivència plena de pau i respecte perquè tothom pugui celebrar la vida junts, amb llibertat i cor obert.

DIMECRES 11: L'EMPATIA

 La cançó Running Up That Hill de Kate Bush parla del desig profund de canviar llocs amb algú, de sentir el que l’altre sent i comprendre les seves dificultats.

Moltes vegades ens trobem amb conflictes o malentesos perquè només veiem el nostre punt de vista i oblidem que cada persona té les seves lluites, pors i dolor.

La vida pot ser dura, i tots portem carmes i obstacles invisibles.

Si intentéssim “córrer la muntanya” de l’altre, encara que només sigui per un instant, aprendríem a ser més compassius, respectuosos i pacífics.

La pau no és només absència de conflicte, sinó la voluntat de comprendre i estimar malgrat les dificultats.

Reflexió:

Qui és algú a qui pots intentar comprendre avui, encara que et costi?

Quins petits gestos podries fer per caminar una mica la seva muntanya?

Pregària:

Senyor, ajuda’ns a posar-nos al lloc dels altres,

a mirar amb empatia, escoltar amb cor obert i comprendre sense jutjar.

Que sapiguem construir ponts en lloc de murs,

i que cada acció nostra contribueixi a la pau i la comprensió.

DIMARTS 10: TEAMWORK

L'EQUIP

Hi havia una vegada un equip de futbol de nens i nenes que sempre volien ser els protagonistes. Cada jugador volia marcar gols i brillar, però de vegades oblidaven passar la pilota als companys. Els partits es tornaven difícils, ja que els altres equips aprofitaven que no jugaven junts.

Un dia, l’entrenador els va parar i els va dir:

— La victòria no depèn d’un sol jugador, sinó de tots els que treballeu junts.

Aleshores, van començar a practicar passar la pilota, ajudar-se i animar-se mútuament. Van descobrir que quan treballaven en equip, no només guanyaven més partits, sinó que també gaudien més del joc. Cada gol celebrat era un gol compartit, i cada derrota es convertia en una oportunitat per millorar junts.

Reflexió

El futbol ens ensenya que cada persona té un paper important dins de l’equip. Alguns són porters, altres defenses, altres centrals o davanters, i a cadascú se li dona millor una cosa diferent. Quan aprofitem les habilitats de cadascú i ens ajudem mútuament, l’equip funciona millor i tots podem aconseguir els objectius.

Aquesta lliçó no és només per al camp de futbol, sinó també per a l’escola i la vida: tots tenim talents diferents i quan cooperen junts, som més forts i podem gaudir més del que fem.

Pregària 

Senyor,

ajuda’ns a treballar en equip,

a escoltar i cuidar els companys,

a valorar les habilitats de cadascú,

i a descobrir que jugar i viure junts amb respecte i alegria és la veritable victòria.

DILLUNS 9: QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL

Agafeu un paper i mentre escolteu la cançó, aneu anotant tots els personatges que s’esmenten i que coneixeu. Després, penseu i comenteu per què els coneixeu: els heu vist a la televisió, a llibres, a pel·lícules, a alguna història que us ha explicat algú?

La cançó de Sisa ens recorda que la vida és plena de sorpreses i moments inesperats. Qualsevol nit, fins i tot la més fosca, pot aparèixer el sol i il·luminar el nostre camí.

A vegades pensem que les coses no canviaran mai, que els problemes ens atraparan per sempre, però la vida sempre té una manera de sorprendre’ns si estem oberts a veure-la i viure-la amb alegria.

Aquest missatge ens convida a gaudir del moment present, sense deixar que la por o les preocupacions ens paralitzin, a buscar la llum en els moments difícils, encara que sembli impossible, i a ser creatius i espontanis, com la música de Sisa, i trobar alegria en coses senzilles.

REFLEXIÓ

• Com pots buscar alegria i esperança encara en dies difícils?

• Què faries si decidissis viure amb més optimisme i creativitat, com diu la cançó?

PREGÀRIA

Senyor,
ajuda’ns a veure la llum fins i tot en les nits fosques,
a trobar esperança quan tot sembla complicat,
i a gaudir de cada instant amb alegria i coratge.
Que sapiguem sorprendre’ns de la vida, com el sol que apareix de nit,
i que els nostres gestos i paraules portin llum i alegria a tots els que ens envolten.

DIVENDRES 6: CONTAGIEM FELICITAT!

La cançó Shiny Happy People del grup R.E.M. ens recorda que la felicitat creix quan es comparteix.

Els petits gestos, un somriure, una paraula amable, un acte de bondat, poden transformar el dia de les persones que ens envolten.

Moltes vegades ens concentrem en els problemes, en les dificultats i en les coses que no surten bé.

Però aquesta cançó ens recorda que la pau i l’alegria comencen amb nosaltres, amb la nostra actitud positiva i generosa.

Quan escollim ser “shiny happy people”, contagiem esperança i serenitat, i fem que el món al nostre voltant sigui una mica millor.

Reflexió:

Quin petit gest pots fer avui per fer algú més feliç?

Com pots ser una llum per als altres encara en moments difícils?

Pregària:

Ajuda’ns, Senyor, a veure la bellesa en les coses petites,

a compartir alegria i bondat amb els altres,

i a ser conscients que els nostres gestos poden fer la diferència.

Que els nostres somriures i paraules contribueixin a un món més amable i ple de pau.

DIJOUS 5: ELS ULLS TANCATS

En el vídeo, un professor afronta un conflicte entre nens: una nena perd un rellotge molt valuós i un nen l’ha robat.

El professor rebusca les butxaques de tots els nens amb els ulls tancats. No mira qui té el rellotge, no busca culpables ni jutja. Només actua amb calma i respecte, buscant restaurar el que s’ha perdut.

El fet de tenir els ulls tancats és molt significatiu:

• No jutjar per les aparences: no es deixa portar per sospites, rumors o prejudicis.

• Actuar amb imparcialitat: només se centra en solucionar el problema, sense humiliar ningú.

• Respectar la dignitat dels altres: els nens no se senten acusats, sinó acompanyats mentre es resol la situació.

Aquest petit gest ens mostra que la veritable empatia i justícia no necessita mirar, controlar o condemnar, sinó que es fonamenta en el respecte i la bondat.

Reflexió 

• Què significa tenir els ulls tancats mentre ajudem algú?

• Com podem aplicar imparcialitat, respecte i discreció a les nostres accions diàries?

• Quins gestos petits, silenciosos i sense recompensa poden fer que els altres se sentin respectats i cuidats?

Pregària 

Senyor,
ajuda’ns a veure més enllà de les aparences.
Que sapiguem actuar amb justícia, respecte i empatia, com el professor que rebuscava amb els ulls tancats.
Ensenya’ns que no cal jutjar ni humiliar, sinó acompanyar, escoltar i restaurar el que s’ha perdut.
Que els nostres gestos, encara silenciosos i humils, deixin una empremta de bondat i pau en els altres.

DIMECRES 4: SEGUIR ENDAVANT

La cançó The Show Must Go On va ser escrita i interpretada per Queen en un moment molt difícil: Freddie Mercury, el cantant del grup, ja estava malalt de VIH i lluitava per la seva salut, però va continuar treballant i donant tot el seu art fins l'últim moment. Tot i la por, el dolor i la incertesa, va decidir continuar, mostrar la seva força i la seva passió fins al final.

Curiosament, Freddie Mercury va morir aquell mateix any (1991), però la seva música i el seu coratge continuen inspirant-nos.

La cançó ens recorda que, encara que per dins estiguem cansats, ferits o amb por, la vida continua.

No sempre és fàcil somriure, ni aixecar-se cada matí amb forces.

Tots portem lluites que no es veuen.

Continuar no vol dir fingir que tot va bé, sinó tenir el coratge de no abandonar, de demanar ajuda quan cal i de creure que els moments difícils no duren per sempre.

Reflexió:

Què és allò que avui et costa però que no vols abandonar?

Quina força podries treure del teu interior per continuar endavant com ho va fer Freddie Mercury, fins i tot en els moments més difícils?

Pregària:

Ajuda’ns a no rendir-nos quan el camí es fa difícil.

Dóna’ns força per continuar, esperança per creure i valentia per afrontar els obstacles.

Que sapiguem que fins i tot en els dies més foscos, amb coratge i passió, la vida continua i val la pena viure-la amb sentit.

DIMARTS 3: MIRAR-NOS PER DINS

Quan parlem dels pecats capitals, sovint pensem en paraules grans i llunyanes.

Però en realitat, formen part del nostre dia a dia. Saps quins són els pecats capitals? 

Mira el dibuix, a veure si els saps reconèixer. 

Els pecats capitals estan presents en les nostres vides:

• L’orgull, quan ens creiem superiors o no sabem demanar perdó.

• L’enveja, quan desitgem el que tenen els altres i no valorem el que som.

• La ira, quan reaccionem amb ràbia i ferim amb paraules o gestos.

• La mandra, quan ens rendim abans d’intentar-ho.

• L’avarícia, quan només pensem en nosaltres mateixos.

• La gola, quan no sabem posar límits.

• La luxúria, quan utilitzem els altres en lloc d’estimar-los.

No són etiquetes per jutjar-nos, sinó miralls per aprendre a millorar.
Reconèixer-los és el primer pas per créixer, per estimar millor i per viure amb més pau.

Reflexió:
Quina d’aquestes actituds apareix més sovint en la teva vida?
Quina virtut podria ajudar-te a transformar-la?

Pregària:
Ajuda’ns a mirar-nos amb sinceritat i humilitat.
A transformar l’orgull en servei,
l’enveja en admiració,
la ira en diàleg,
la mandra en compromís,
l’avarícia en generositat,
els excessos en equilibri,
i l’ús dels altres en amor veritable.

Que cada dia sapiguem créixer una mica més com a persones,
i que les nostres decisions construeixin pau dins nostre i al nostre voltant.

DILLUNS 2: LA MUNICIÓ

Expliquen que, durant una guerra, un soldat tenia l’ordre clara de sortir a combatre i disparar contra l’enemic.

La nit abans, però, va començar a ploure amb força. Tant, que l’aigua va entrar al seu refugi i va mullar tota la munició sense que ell se n’adonés.

L’endemà, quan va arribar el moment de disparar, va apuntar…
però l’arma no funcionava.
Va provar una vegada i una altra. Res.
La pólvora estava inútil.

En aquell instant, el soldat es va sentir frustrat i fins i tot avergonyit. Pensava que havia fallat, que no compliria la seva missió.

Amb el pas del temps, però, va entendre una cosa molt diferent:
aquella munició molla havia evitat que matés ningú.
Cap vida s’havia perdut per culpa seva.
Cap família ploraria per una bala sortida de la seva arma.

Allò que en aquell moment va semblar un problema, es va convertir en un regal inesperat.
Una petita circumstància havia estat més forta que la violència.

Reflexió

De vegades pensem que la pau depèn de grans decisions, però sovint neix de petits gestos, d’errors, de frens inesperats.
No tot allò que no funciona és un fracàs; a vegades és una oportunitat per no fer mal.

Quantes vegades una pausa, un silenci o un “no” a temps han evitat un conflicte?
Saps aturar-te abans de fer mal amb paraules o accions?

Pregària:
Ajuda’ns a saber parar.
A entendre que no sempre hem de respondre, atacar o defensar-nos.
Que sapiguem reconèixer quan cal abaixar l’arma —sigui una paraula dura, un crit o un gest—
i escollir el camí de la pau.

DIVENDRES 30: FES LA PAU!

 

DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU

El 30 de gener, aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, se celebra el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP).
La pau és un bé preuat que es construeix i s’aprèn, i l’escola és un lloc fonamental per fer-ho realitat cada dia.

Avui recordem que la pau no és només l’absència de conflicte, sinó un conjunt de valors humans: respecte, empatia, solidaritat i bondat.
Els petits gestos, les paraules amables i l’actitud de comprensió cap als altres són les llavors que fan créixer un món més just i pacífic.

👉 Quin gest pots fer avui per promoure la pau al teu entorn?
👉 Com pots actuar amb bondat i respecte amb els teus companys?

DIJOUS 29: QUÈ ÉS LA PAU?

 Quan li preguntes a una persona què és la pau, què et respon?

Potser et diu que la pau és aquell moment en què tothom gaudeix de llibertat, sense guerres, sense fam, amb igualtat entre persones de totes les races i cultures.

Però la pau no té la mateixa mida per a tothom.
Per algunes persones pot ser un minut sense violència enmig d’una guerra, veure els seus fills feliços malgrat les dificultats, o simplement compartir un àpat calent en un dia difícil.
Això també és pau.

Ara és el moment de la veritat:

Què fas tu perquè hi hagi pau al teu voltant i al món?

 

Pregària:
Senyor, ajuda’ns a entendre que la pau no és només un desig, sinó una actitud i un gest.
Que sapiguem ser generosos, respectuosos i compassius amb els altres, i que els nostres actes petits contribueixin a construir un món més just i serè.
Que la nostra manera de viure sigui un reflex de pau, encara que sigui només en un minut o en un petit gest diari.

DIMECRES 28: ELS GESTOS QUE FAN LA DIFERÈNCIA

 

En el curtmetratge Cocodrilo, veiem com una mare intenta apropar-se al seu fill, connectar amb ell i transmetre-li un missatge important des del cor. Tot i el soroll i les distraccions del dia a dia, ella decideix trencar la distància, parlar amb sinceritat i buscar la reconciliació.

A vegades, nosaltres també ens deixem portar per discussions petites, malentesos o baralles que no porten enlloc. Perdem temps i energia en conflictes absurds quan podríem invertir-los en fer les paus, comprendre l’altre i cuidar les relacions.
La pau comença quan deixem de discutir per coses insignificants i ens concentrem en el que realment importa: les persones que estimem i el respecte mutu.

Reflexió: Quantes vegades deixes que discussions petites t’allunyin dels altres?

Quin gest pots fer avui per fer la pau i no perdre temps en conflictes inútils?

Pregària:
Senyor, ajuda’ns a veure quan val la pena discutir i quan cal deixar anar el que no importa.
Que sapiguem trencar les distàncies amb paraules i gestos de pau, i que aprenguem a reconciliar-nos sense esperar que l’altre faci el primer pas.
Que el nostre temps i energia es dediquin a cuidar els altres i a construir harmonia.

DIMARTS 27: LES PEDRES A LA MOTXILLA

Un noi es queixava constantment de tot: dels companys, dels professors, de la vida...

Un dia, el seu avi li va donar una motxilla buida i li va dir:
— Cada vegada que guardis rancor o ràbia cap a algú, posa-hi una pedra.

Al cap d’uns dies, la motxilla pesava tant que el noi ja no podia caminar dret.
— Avi, pesa massa —va dir cansat.
— Exactament això fa l’odi i la falta de perdó —va respondre—. Ningú més carrega la teva motxilla, només tu.

Aquest divendres celebrarem el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, recordem que la pau no comença en grans discursos ni lluny de casa nostra. La pau comença quan decidim buidar la motxilla, quan deixem anar el rancor, la violència, les paraules que fan mal i les discussions absurdes.

Reflexió:
Quines pedres portes avui a sobre?
Quina pedra podries deixar anar per construir més pau al teu voltant?

Pregària:
Ajuda’ns a descarregar el nostre cor del que pesa.
A deixar anar la ràbia, el ressentiment i l’orgull.
Que siguem persones que caminen lleugeres, sembrant pau amb les nostres paraules i gestos, cada dia.

DILLUNS 26: LA FINESTRA

 En una habitació d’hospital hi havia dos homes greument malalts.

Compartien la mateixa habitació, però només un d’ells tenia el llit al costat de la finestra.

L’altre, havia de passar tot el dia estirat mirant el sostre.

Cada tarda, l’home de la finestra descrivia al seu company tot el que veia a fora:

un parc ple de nens jugant, parelles passejant, gent rient, un llac on nedaven ànecs, arbres que canviaven de color segons l’estació…

Aquelles descripcions eren el millor moment del dia per a l’altre malalt.

Gràcies a les seves paraules, s’oblidava del dolor i viatjava amb la imaginació.

Amb el pas dels dies, però, l’home que no veia la finestra va començar a sentir enveja.

Pensava:

— Per què ell pot veure el món i jo no?

Una nit, l’home del costat de la finestra va començar a respirar amb dificultat.

L’altre el sentia… però no va prémer el botó d’ajuda.

Al matí, l’home de la finestra havia mort.

Dies després, el segon malalt va demanar si podia canviar de llit i posar-se al costat de la finestra.

Era el moment que havia esperat tant temps.

Amb esforç, es va girar per mirar fora…

però no hi havia res.

Només una paret grisa.

Sorprès, va preguntar a la infermera:

— Com és possible? L’home que era aquí descrivia un parc meravellós…

La infermera li va respondre amb suavitat:

— Aquell home era cec.

No veia res.

Però volia que tu et sentissis millor.

Reflexió

De vegades, la pau no ve del que tenim, sinó del que som capaços d’oferir als altres.

Aquell home, tot i el seu patiment, va decidir regalar esperança, bellesa i consol.

Quina mirada estàs oferint tu als altres?

Construeixes pau o la trenques amb les teves actituds?

DIVENDRES 23: LA PAU

QUÈ ÉS LA PAU??

Tothom parla de la pau i diu que la vol.
Però si realment la volguéssim, no caldria parlar-ne; seria tan natural com respirar.
Mai he sentit ningú dir: vull aire als meus pulmons,
però sí: vull pau al món.

La pau no es crea amb paraules. No n’hi ha prou parlant dels conflictes ni dels atemptats del món.
La pau comença amb gestos petits i reals: donar una mica del que tenim, escoltar amb atenció, ajudar qui ho necessita.
Són aquests petits actes els que construeixen un món més just i tranquil.

La pau no és només un concepte abstracte, és un conjunt de valors humans: respecte, empatia, solidaritat i bondat.
Cada decisió, cada gest compta.

Quin petit gest pots fer avui per viure la pau al teu voltant?

Pregària:
Avui, que ens acostem al Dia Internacional de la Pau (30 de gener), gràcies per recordar-nos que la pau comença en cadascun de nosaltres.
Ajuda’ns a ser persones que actuen amb bondat, escolten amb el cor obert i treballen perquè el món sigui un lloc més just i serè.
Que la nostra manera de viure sigui un reflex de pau.