A les 8 del matí, els alumnes entren a classe amb energia… potser massa. El professor ja és a dins, preparant el material, mentre observa com alguns s’asseuen i d’altres continuen parlant com si fossin al pati.
—Bon dia —diu ell, intentant començar.
Però gairebé ningú respon.
En Marc gira la cadira per parlar amb el del darrere. La Júlia comença a clicar el boli sense parar: clic, clic, clic. En Pol llença un estoig pels aires i li dona un cop al Pere. Dues alumnes del fons riuen per alguna cosa que miren juntes.
—Sisplau, comencem —torna a dir el professor.
Durant uns segons, sembla que es farà silenci… però no dura gaire.
Algú deixa caure expressament l'ampolla d'aigua a terra. Un altre fa sorolls imitant animals. Algun comenta en veu alta:
—Quin rotllo de classe, bro…67!
El professor intenta explicar el tema, però ha d’aturar-se constantment:
—Marc, gira’t.
—Pol, guarda això.
—Silenci, si us plau.
Cada interrupció trenca el fil. Cada vegada li costa més continuar amb normalitat.
A mitja classe, la situació empitjora. Hi ha alumnes que ni tan sols tenen el llibre obert. D’altres dibuixen, passen papers o es llencen boles de paper. Un fa una broma i tota la classe esclata a riure.
El professor es queda en silenci uns segons. Es passa la mà per la cara, visiblement cansat.
—Així és molt difícil —diu, amb un to més baix.
Però fins i tot això alguns no ho escolten.
L’Anna, que està asseguda al mig, ho veu tot. Veu com el professor intenta una vegada i una altra reconduir la classe. Veu com repeteix les mateixes indicacions. Veu com ningú sembla adonar-se de l’esforç que està fent.
I pensa: “Ha d’aguantar això cada dia?”
A l’última part de la classe, el professor ja no explica amb la mateixa energia. Escriu a la pissarra en silenci. Alguns alumnes continuen igual, però d’altres comencen a notar que alguna cosa no va bé.
Quan acaba la classe, molts s'aixequen de la cadira. El professor es queda recollint, en silenci.
L’endemà, passa una cosa diferent.
Quan en Marc comença a parlar, l’Anna li diu:
—Ei, deixa’l parlar, que si no no entenem res.
La Júlia deixa de fer soroll amb el boli. En Pol guarda l'estoig. No és perfecte, encara hi ha murmuris i alguna distracció, però el canvi es nota.
El professor pot explicar sense parar cada dos segons. Pot acabar una frase. Pot mirar els alumnes i veure que alguns escolten de veritat.
Al final de la classe, diu:
—Avui ha anat millor. Gràcies per l’esforç.
I aquesta vegada, alguns alumnes sí que responen:
—Tot és proposar-s'ho.
Potser no és un canvi enorme, però és un començament.
Reflexió:
Moltes vegades no som conscients de tot el que fa un professor per nosaltres. Pensem que només ha de venir i explicar, però en realitat ha de gestionar una classe plena de distraccions constants. Si cadascú aporta una mica de respecte i atenció, podem fer la seva feina molt més fàcil i millorar l’aprenentatge de tots.
Què puc fer jo per millorar aquest ambient a l'aula?
Pregària:
Senyor, ajuda’ns a ser conscients de com actuem a classe. Dona’ns responsabilitat per saber quan hem de callar, escoltar i respectar. Ajuda’ns a posar-nos en el lloc dels nostres professors i a valorar tot el que fan per nosaltres cada dia.
