A les acaballes del mes de maig, on hem anat coneixent diversitat de tipus de plantes i flors que conformen els espectacles de llum i colors del nostre entorn proper, hem viscut també quelcom xocant: temperatures que s’enfilen i que ens recorden els mesos més calorosos de l’estiu, canvis sobtats de calor a fred d’un dia per l’altre... Els dies de l’any ens recorden que tot torna a renéixer, de manera cíclica, però no hi ha cap dia igual.
També la nostra vida està plena d’imprevistos i no hi ha dia que ens llevem o fem el mateix que cap altre. Al llarg del meu dia a dia i davant dels canvis inesperats, poso sempre la meva vida en mans de Déu? Què hi pot haver més gran que deixar-se guiar per un Pare, una Mare que, dins de la llibertat de cadascú, ens proposa una vida amb sentit i de servei i estimació al proïsme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada