La cançó dels Lax'n'Busto parla del Carpe Diem, de gaudir i aprofitar el moment present fins al màxim. Seria com un equivalent d'una altra pel·lícula d'aquells anys, "El club dels poetes morts", on un professor convida als seus alumnes a llegir i practicar la poesia de Henry David Thoreau:
"Me'n vaig anar als boscos perquè volia viure sense pressa. Volia viure intensament i xuclar-li tot el suc a la vida. Deixar de banda tot allò que no era vida, per no descobrir, a l'hora de la meva mort, que no havia viscut."
En "color cristià" també hi ha una versió del Carpe Diem que s'anomena "Regne de Déu". Jesús no feia més que anar predicant a tort i a dret que "el Regne de Déu ja és aquí". Posant-ho en paral·lel amb la cançó: que la Vida i l'Amor de Déu t'estan esperant i que depèn de tu que t'hi llencis, que hi confiis, que hi creguis sense reserves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada