L’evangeli d’aquest diumenge ens parla de l’acusació que feien els mestres de la Llei a Jesús, perquè feia coses extraordinàries i li volien trobar una raó maligna per fer-ho.
¿Quantes vegades no som capaços de veure el bé
que fa l’altre, perquè ens interessa ser més importants, més enginyosos, més
populars, més del que sigui?
Des de l’època de Titus Livi (segle I abans de Crist), ja hi ha constància de la frase “Errar és humà”. Som conscients que les persones cometem errors perquè és implícit en la nostra naturalesa de ser criatures que aprenem, en el millor dels casos, d’allò que no ens ha sortit bé de primeres. A inicis del segle XVIII, se li atribueix a Alexander Pope (poeta britànic) una continuació a aqesta frase que ens ha de fer reflexionar:
Errar és humà, però perdonar
és diví”.
¿No hauríem de perdonar nosaltres també quan
algú s’equivoca? ¿Podem exigir als
altres que amb nosaltres mai cometin cap error?
Déu ens perdona sempre. ¿No és propi d’aquells
que imiten el pare o la mare de fer el mateix?
El perdó és alliberador, tant o més pel que el dona que pel qui el demana. I ens fa reconstruir allò que s'ha trencat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada