Avui tot em convida a prestar atenció...
...a afinar bé els cinc sentits per copsar amb profunditat la realitat que m’envolta, la que tinc a tocar i la que percebo més allunyada en l’espai.
¿Tinc potser la temptació de submergir-me en el pessimisme, la por i el neguit
quan m’adono de tanta injustícia, de violència, de guerra, de fam, de la
destrucció accelerada de la nostra casa comuna...?
Vull alçar-me amb fermesa en aquest nou dia, redreçar-me
i alçar el cap; caminar dempeus al costat dels que caminen cansats o abatuts i
acompanyar-los.
Vull arriscar-me un dia més pel compromís ferm, per la mirada ampla, per la pau
i l’alegria serena del cor.
Vull renovar la confiança en Déu i apostar de nou per l’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada