Abans de fer un camí, cal traçar per on ha de passar, però sobretot tenir clar cap on volem que arribi aquest camí.
Avui 1r dilluns d’advent
ens preparem per aplanar el nostre camí, per disposar el nostre cor, per pensar
que acollir Déu en la nostra vida és el primer pas per manifestar l’alegria del
Nadal que s’apropa.
Llegim aquesta
reflexió que ens parla de cuidar-nos a nosaltres mateixos:
Quan em llevo
cada matí em pregunto ...
Què faré avui
amb la meva vida?
I és la
mateixa habitació que em dona la resposta.
El sostre em
diu: Avui pots arribar molt amunt.
La finestra em
diu: Observa, mira, i gaudeix que n’és de bonic l'univers, el món i tot el que
t'envolta.
El rellotge em
diu: valora cadascun dels 86.400 segons que tens per endavant en el dia d'avui.
El mirall em
diu: abans de res auto-examina’t.
El calendari
em diu: actualitza't, viu el present.
La porta em
diu: obre la teva ment i el teu cor per lluitar i assolir les teves fites.
El pis em diu:
agenolla't i agraeix.
I tots alhora
em diuen: ESTIMA I VIU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada