En el món occidental, el cor sovint fa referència als sentiments, a les emocions, a allò que sorgeix de manera espontània dins nostre i que relacionem amb la sensibilitat.
En la fe judeocristiana, però, el cor és molt més, és on Déu parla a les persones, és on mitjançant la pregària podem sintonitzar amb Ell. Sentir-nos estimats per Déu ens porta a estimar els altres i a comprometre’ns en el bé de tots.
A la mare Teresa de Calcuta li feien aquesta pregunta:
-Com t’ho fas per poder ajudar a tanta gent amb els pocs recursos que teniu?
-Resem i confiem en la providència de Déu. Un dia, no teníem llet ni pa per als nostres nens i pobres. Les germanes i jo ens vam posar a resar davant del sagrari . Al cap d’una estona, ens trucaven per dir-nos que a les escoles de la zona feien vaga i que els sobrava menjar. I amb el que ens van donar vam poder alimentar tots els germans necessitats.
I afegia: El fruit del silenci és la pregària. El fruit de la pregària és la fe. El fruit de la fe és l’amor. El fruit de l’amor és el servei. El fruit del servei és la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada