Pensar la vida: més enllà del Carnaval” “La gresca, la broma, l’humor... són necessaris, però amb límits i com a instruments per viure una vida amb sentit, recordant allò de que hi ha un temps per a cada cosa. La disbauxa no pot ser permanent, perquè la rauxa sense el seny no té cap sentit. El repte no és fàcil però només intentar-ho ja valdrà la pena. Ja ho deia el poema que “no hi ha camí sinó que es fa camí en caminar.”
Per Dijous Llarder, botifarra menjaré! Per Dijous Gras, botifarra fins al nas! Avui és Dijous Gras o Dijous Llarder. Cau sempre en lluna nova. És el dia en què moltes llars mengen truita de botifarra, coca de llardons i botifarra d’ou, així com altres àpats resultants de la combinació d’ous i carn. El sentit de la tradició de menjars abundants en greixos i proteïnes prové de la contraposició amb la Quaresma, període que comença dimecres vinent, el dimecres de cendra, i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions. El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada