Aquestes paraules són l’experiència de nena de la Piring Bukan Beling (19/5/2016):
Els indonesis són coneguts per la seva hospitalitat. Si visites casa seva, t’ofereixen menjar i beguda. En les vil·les, la mestressa de casa et cuinarà l’única gallina de la família per tal de servir al convidat.
Vaig aprendre l’hospitalitat dels meus pares. Em vaig criar en una família nombrosa, de nou fills: vivíem en una casa petita que només tenia tres petits dormitoris. No érem rics, però la nostra família ajudava a cosins i amics que necessitaven allotjament o menjar. Sovint s’allotjaven amb nosaltres a fi de continuar amb els seus estudis. La nostra petita casa era com un oasi per a tothom que necessités amor i cura. El meu pare i la meva mare es van convertir en pares de tots ells.
(...) Els meus pares també em van ensenyar a respectar tothom sense distinció de posició social, religió o tribu. Per exemple, el meu cosí és budista, l’amic del meu germà és musulmà; una de les amigues de la meva germana era cristiana catòlica de Java i una altra era creient hindú de Bali (...)
PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ
1) Em considero una persona hospitalària? És a dir, faig sentir bé els altres quan els convido a casa? Busco la seva comoditat i benestar? Com ho faig?
2) Com m’agradaria que em tractessin quan vaig a casa d’algú? En tinc alguna experiència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada