Mai no és insuportable
cada moment, si el vius amb plenitud. El que és insuportable és estar aquí a
les deu del matí i tenir el pensament a les sis de la tarda.
El rellotger estava a punt de subjectar el pèndol d'un rellotger de paret quan, tot sorprès, va sentir que el pèndol parlava.
—Si us plau, senyor, no
ho feu! —va dir el pèndol—. Us agrairé de cor que no em colleu. Saps el nombre
de vegades que hauré de fer “tic-tac” dia i nit?...
Un pilot de vegades cada
minut, seixanta minuts a l’hora, vint-i-quatre hores al dia, tres-cents-seixanta-cinc
dies a l’any, i sempre el mateix, any rere any... No ho podré pas suportar.
Però el rellotger va
respondre:
—No pensis en el futur.
Limita’t a fer un “tic-tac” cada vegada, i gaudiràs de cada “tic-tac” durant la
resta de la vida.
I això fou exactament el
què el pèndol va decidir. Encara avui fa “tic-tac” com si res no hagués passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada