DIMARTS 31: TOTS SANTS!

Demà, dia 1 de novembre, l’Església celebra el dia de tots els sants. És un dia d’alegria i esperança per als cristians, perquè Jesús ens diu que la vida no s’acaba amb la mort, sinó que esperem retrobar-nos amb ells en la resurrecció.

Pensem en totes aquelles persones que han deixat una empremta significativa en el món en què vivim: persones com nosaltres que davant de les circumstàncies que els ha tocat viure en la història, han sabut donar una resposta que segueix el missatge de Jesús.

Persones que han intentat portar una vida de servei als altres, persones que, des de la discreció han estat bons esposos, pares, avis, nets, amics...

Demà, moltes persones anem al cementiri per dedicar-los una pregària, per fer-nos conscients de la seva absència física, però sobretot per reconèixer-los l’amor que ens han tingut quan eren en vida i com des del Cel continuen vetllant per nosaltres.

DILLUNS 30: A QUI SEGUEIXES?

Al llarg de la nostra vida cerquem persones de referència, persones que ens captiven per la seva mirada esperançadora, els seus gestos delicats que busquen l'encontre amb l'altre, que es preocupen i s'ocupen amb tendresa dels que tenen al seu voltant, sigui qui sigui, amb un profund desig de fer-s'hi proper, de voler ajudar, d'escoltar, de donar bon consell... persones de pau que saben deixar de banda els seus propis interessos i creuen en una humanitat basada en l'amor de veritat. 

Potser no surten als telenotícies, ni tampoc a les nostres sèries de televisió favorites, però existeixen. I quan hi són, contagien ganes de viure i de fer d'aquest món un món millor.

Escoltem aquesta cançó i cantem-la. Serà el cant d'inici de la celebració del dimarts de la setmana vinent, dia del Pare Palau, a la catedral.

De qui creieu que parla?

DIVENDRES 27: A MESURA QUE EL DIA COMENÇA A FOSQUEJAR

Amb el canvi d’hora d’aquest cap de setmana, perdem una hora de sol a la tarda i la guanyem al matí. Però durarà poc, perquè l’estona de sol s’anirà escurçant i arribarà, si no ho ha fet ja, el fred que ens apropa a l’hivern.

Les primeres línies d'aquesta cançó també ens parlen del dia que es va fent fosc. Escoltem i aprenem aquesta cançó que cantarem durant l'eucaristia el dia del Pare Palau.

DIJOUS 26: QUÈ ENS DIU JESÚS?

Aquells que veuen en Jesús una amenaça a les seves comoditats, al seu estatus social i a la seva autoritat, busquen de deixar-lo en evidència. Així que li formulen aquesta pregunta davant de la gent:

Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?

Jesús els respon:

Estima el Senyor amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament.

I afegeix:

Aquest manament ve acompanyat d'un altre:

Estima els altres com a tu mateix.

 

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

¿Què és per a tu estimar Déu amb tot l´ésser i als altres com a tu mateix?

¿Per què l’amor hauria de ser la base de tota relació humana?

DIMECRES 25: EL MEU JO TÉ MOLT DE TU, DE VOSALTRES...

 

Passa revista a les dificultats i veuràs que, gràcies a aquestes has pogut créixer en actituds humanes fonamentals de comprensió, paciència, reconeixement dels propis límits.

Passa revista també a allò que et fa feliç: sentit vital, família, serenor, amics, activitats, etc. ¿Ho has comprat amb diners o ho has rebut?  Els diners són necessaris per viure, certament, però el que omple aquest viure porta sempre el segell del proïsme.

Passa revista a allò que dius haver aconseguit a la vida. Certament has posat esforços, intel·ligència, sacrificis, però si algú no hagués confiat en tu, si un altre no t’hagués ajudat, ¿estaries ara on ets? ¿I la teva salut? És tan sols fruit de la teva cura personal?

DIMARTS 24: AMB BONS AMICS, NO CAL PATIR

La foscor de la carretera ens dona inseguretat. De nit, tot sembla perillós, i necessitem punts de referència, ajudes que ens guiïn pel camí.

Els amics solen ser així: s'escampen al llarg del nostre camí, i ens fan de contrast. La nostra pobra llum a vegades no arriba gaire enllà, però ells ens la retornen perquè puguem orientar-nos i saber cap a on conduir el vehicle. El nostre rostre, la nostra manera de ser, la veiem en la interacció amb ells. Com més n'hi ha per la via on circulem, més segurs i millor és el trajecte, més clar podem veure-hi. Sense ells i elles, sense aquestes amistats que ens salven de tants accidents, potser ens hauríem estimbat.

Déu nostre, avui t'agraïm aquests retro-reflectants, tants amics i amigues que tenen cura de nosaltres, per tal que no ens estimbem. Gràcies de tot cor!

DILLUNS 23: DEMANAR PERDÓ ÉS ESTAR PREDISPOSAT A CURAR FERIDES

 

Quantes vegades diem a algú que el perdonem. És fàcil demanar perdó, i encara més és dir que et perdono quan es fa només de paraula. Però perdonar de cor és molt difícil. Perdonar de cor implica recordar allò que s’ha fet malament, reconèixer-ho com a cosa mal feta, tenir un veritable penediment i una ferma voluntat de posar-hi millora. No podem fer un camí enemistats amb algú. Ens cal perdonar i oblidar. I ens cal també saber demanar perdó. Perquè perdonant i sent perdonat podrem caminar amb uns nous vincles i fer un pas més ferm vers el demà.

I ara penso:

¿De què necessito demanar perdó? Per què?