DIMARTS 21: MIRA ENFORA, MIRA ENDINS

 

El telescopi és un gran invent.

Ens permet observar l'infinit durant les nits estelades,
i enfocar algun estel, algun somnni, alguna il·lusió...

Ens permet mirar fora,
copsar el que està passant,
donar gràcies per tot allò bo que veiem,
i també per allò dolent,
ja que ens permetrà millorar i, a la llarga,
ens farà créixer.

Però si agafem el telescopi i el girem,
i hi mirem al revés,
ens permet observar el més intim de nosaltres mateixos.

Ens permet mirar el nostre cor,
copsar el que està sentint,
donar gràcies per tot allò que estimem,
i per tot l'amor que rebem.

Però tant si mirem per un costat,
com si mirem per l’altre,
podrem copsar quelcom important...
la teva presència,
el teu amor.

 

Gràcies Déu, pel telescopi.

 

DILLUNS 20: UBUNTU

 

JO SÓC, PERQUÈ NOSALTRES SOM

A vegades ens pensem que uns som millors que els altres perquè tenim, perquè podem acumular riquesa, benestar... Però realment, qui arriba a la vida més plena és aquell que té cura dels altres i busca que tots estiguin bé al seu voltant.

Encara ens queda molt camí per recórrer!

DIVENDRES 17: COMPTA AMB MI!

 

Ofereixes la teva mà als altres?

Els teus companys poden comptar amb tu sense condicions?

I aquells que necessiten de la teva ajuda i que viuen a prop teu?

DIVENDRES I DISSABTE VINENT, COL·LABORA EN EL GRAN RECAPTE!

ELS ALUMNES DE 3r I 4t D'ESO TAMBÉ HI POSAREM EL NOSTRE GRA DE SORRA.

DIJOUS 16: LA PARÀBOLA DELS MILIONS

Jesús parlava mitjançant paràboles, petites històries que explicaven amb senzillesa temes més complexos.

Aquest diumenge, Jesús ens parla de tres persones a qui un home dona diferents quantitats de diners per tal d’administrar-los. Dona 5 milions al primer, 2 al segon i 1 al tercer, tenint en compte les capacitats de cadascú. Els dos primers els fan treballar, però el tercer, per por que no es perdés, decideix enterrar-lo, és a dir, no utilitzar-lo.

Quan l’home torna al cap de temps, demana comptes als seus administradors. I queda content i satisfet del que han produït els dos primers. Però quan arriba el tercer i se li presenta amb la mateixa quantitat que li havia confiat, s’enfada amb ell, perquè no l’ha fet treballar, ja que si l’hagués posat al banc almenys hauria guanyat els interessos.

Què ens vol dir aquesta paràbola?

El missatge de Jesús no va de diners ni riqueses materials, sinó de l’ús que fem de les nostres capacitats, aquelles qualitats que cadascú tenim i que a vegades decidim no treballar.

¿Què ens perdem de nosaltres mateixos i dels altres si amaguem allò que ens fa especials, que, posat al servei dels altres, construeix obres magnífiques?

DIMECRES 15: AMB LA U

 

Avui volem pregar amb la lletra U. La lletra U de les paraules UNIÓ, UNIVERSAL ...

Volem pregar amb la lletra U d’ UNITAT. Hem de sentir-nos UNITS  a la nostra família, amb els nostres companys i amics. També a la resta de l’UNIVERS. Totes les persones del món formem una gran família, UBICATS en un planeta fantàstic, La Terra. És URGENT que aquest sentiment d’UNIÓ ens faci adonar-nos que el futur de la Terra depèn de la nostra conducta, de la de tots. Qualsevol acció, per petita que sigui, en favor del respecte i la conservació del planeta serà ÚTIL si arreu del món hi ha la mateixa consciència de responsabilitat.

 

Jesús, ajuda’ns a sentir-nos que formem part d’un gran TOT. A ser responsables i compromesos amb les coses que realment importen. Que la nostra mirada vagi més enllà de les nostres petites coses. Escolta les nostres pregàries.

Gràcies.

DIMARTS 14: QUÈ ÉS PREGAR?

Pregar és parlar amb Déu. 

En la pregària, podem demanar ajuda, demanar perdó, donar gràcies o senzillament lloar Déu. Escolta la pregària que Jesús ens va ensenyar i prega per allò que tinguis en el teu cor: per la família, pels amics, pels estudis, per prendre bones decisions...per la pau arreu.

DILLUNS 13: LA FAULA DE L’ERIÇÓ

Durant l’Edat de Gel molts animals moriren pel fred. Els eriçons, adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups per abrigar-se i protegir-se els uns als altres. Però les punxes de cadascú ferien els companys més propers, justament aquells que oferien més calor. Per tant, van decidir separar-se i allunyar-se entre ells i van començar a morir congelats. Així doncs, van haver de prendre una decisió: o acceptaven les punxes dels companys o  desapareixerien de la terra. Sàviament, van triar tornar a estar junts.

La millor relació no és aquella que uneix a persones perfectes, sinó aquella en la qual cada individu aprèn a conviure amb els defectes dels altres i a admirar les seves qualitats. L’Amor a l’estil de Jesús és sempre un gran projecte que requereix esperança, entrega i generositat.

 

Adaptació Blanca Serres Marco