DIMECRES 22: SALVEM LA TERRA?

 

La COP 27 s’ha allargat dos dies més per manca d’acords, però no ens hauria pas d’estranyar gens quan el món encara no ha pogut complir els objectius de la COP 21 de París, on es pactà de limitar l’augment de la temperatura del planeta molt per sota dels 2 ºC; amb el compromís que s’arribés als 1,5 ºC. 

 

Sabies que el 99% dels plàstics es fabriquen amb combustibles fòssils?. En països envaïts per la contaminació de plàstics, com ara Indonèsia, es veuen obligats a cremar els envasos com a única solució; amb la toxicitat que això suposa per a les persones i per al medi ambient. És a dir, com podem salvar la terra que ens acull si els grans interessos mundials només giren entorn de la màquina de fer diners? 

 

Per això cal que sapiguem estar alerta, i que recordem sempre les paraules que ens diu Jesús aquí, ara, cada dia: «Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: siguem astuts com les serps i innocents com els coloms» (Mt10,16). Perquè vivim en una època que s’ha convertit en un aparador de vanitats i de mentides; també, en nom del clima. 

DIMARTS 21: EL DIA A DIA ENS PORTA A UN COMPROMÍS PERSONAL

 

Tothom té aficions i hobbies diferents. Ningú ens priva del què realment ens apassiona. No obstant això, hi ha un interès creixent enfocat als esports. Sigui un esport individual o un en grup, comparteixen un paral·lelisme amb la religió: hi ha un compromís individual darrere a la vegada que ens transmeten uns valors i unes lliçons semblants. Si ho englobem tot sota un mateix propòsit seria treballar per tal d’aconseguir un comportament adequat.  

 

Justament fa una setmana, abans de jugar un partit de bàsquet, hi havia uns infants d’uns 12 anys jugant a la pista. Tots concentrats i, a la vegada, feliços de fer una cosa que els apassiona. En aquests esports no hi ha bons i dolents, sinó que els valors són els que passen en primer pla. Companyonia, per exemple…  

 

Tal i com Jesús es va sacrificar a la creu, els esportistes es sacrifiquen personalment pel bé del grup. Quants jugadors han cancel·lat algun tipus d’activitat perquè havien d’anar a entrenar o jugar un partit?  

 

DIVENDRES 17: SOM UN SOL COR

 

Per a mi, ser voluntari significa tenir la voluntat, des de la meva llibertat, de canviar una situació injusta o indigna, amb el meu treball, esforç, dedicació i estima vers els altres.

DIJOUS 16: DONAR LLIÇONS?

 

L’altruïsme (procurar el bé aliè sense esperar-ne res a canvi) rau en l’anonimat. Publiquem donacions per Síria, Turquia, és  sols propaganda?

 Ens esforcem aquests dies a destacar les reaccions bondadoses de la població, però supuren com la pus els comportaments insolidaris.  Som els reis en criticar.

Però, per què no intentem canviar les nostres actituds negatives i la nostra falta de compromís? Per què ens conformem simplement ESTANT A LA CUA DEL  NO FEM RES?  Per què no ens esforcem per SER GENEROSOS?

DIMECRES 14: SOM IGNORANTS?

 

Senyor, 

Són massa les notícies que ens arriben.

Se'ns bombardeja d'informació,
però el mal d'aquest món és la ignorància
i és per això que moltes vegades
es vol tapar la realitat perquè fa por,
com tot allò desconegut.

Senyor, jo només somnio el dia
que ens apropem els uns als altres per descobrir-nos,
per conèixer-nos,
per aprendre,
per respectar-nos
i per fer del món un lloc
on tothom pugui tenir cabuda,
i una cabuda digna de la veritat.

 

 

DIMARTS 14: EL GRAT DE BLAT

En aquests moments de contrasentits i de crisi global, amb la metàfora del gra de blat se’ns convida a donar-nos amb generositat als altres, encara que això ens exigeixi “morir”, abandonar el nostre “jo” per obrir-nos fraternalment i ser capaços de compartir la nostra vida. Estem cridats a seguir acollint els més pobres, els més necessitats però també a estar atents al nostre voltant per ser a prop dels qui pateixen en solitud i silenci les conseqüències que afecten la salut, l'economia domèstica...

La nostra vocació de servei passa per fer-nos disponibles no quan ens vingui bé, sinó quan l’altre ho necessiti, fins i tot quan no sigui evident. No és només fer pels altres, sinó estar amb els altres compartint la seva situació.

I si ens ho proposem de debò?

DILLUNS 13: I FINALMENT ENS VAM POSAR A CÓRRER

 

Ara fa tres anys, a mitjans del mes de març, la nostra escola volia dur a terme un acte solidari que també fos una jornada lúdica i festiva que aplegués alumnes, exalumnes, pares, tiets, amics, avis... Es va donar el nom a aquest acte de “Cursa Carmelites” i tots els que ho desitgessin, dins d’uns límits d’aforament màxim, podien participar-hi comprant la samarreta que durien a la cursa. Però el confinament d’aquell 13 de març  ho va impedir.

El diumenge 26 de març reprenem aquesta cursa solidària i ens agradaria que, com tot acte solidari, tots poguéssim participar-hi! Organitzar una cursa no és tasca senzilla. Des de fa mesos, un grup de professores han estat treballant de valent per donar resposta a totes les necessitats i requeriments d’aquesta cursa, així com demanant permisos, ideant com fer-ne ressò, concretant els punts de control i coordinant amb els alumnes de 3r d’ESO perquè tot estigui llest pel gran dia.

A banda de l’equip organitzador, també s’espera que s’hi inscriguin molts per córrer els  5km, d’altres per fer el recorregut caminant, tenint en compte que hi haurà diferents distàncies disponibles per tal que tots s’hi puguin sumar. ¿T’imagines persones de totes les edats passant un mati plegats per una bona causa?

I si amb això encara consideres que la Cursa Carmelites encara podria ser més atractiva, també hi haurà premis per als millors classificats. I al final d’aquell dia, tots els que hi col·laborin s’enduran la samarreta d’aquesta cursa i l’haver-ho passat genial!

Ara que aviat s’obriran les inscripcions, apunta-t’hi! Et necessitem!