Alegria quan contemples la nit estelada, encara que saps molt bé que el que veus és un menut racó d’un univers en continuada expansió. Quina harmonia, quina pau serena, quina fastuositat de milions d’anys llum... Alegria, alegria, alegria.
Alegria quan estàs a casa i s’ha fet el silenci, aquell de plenitud. Quasi tots ja dormen, i per un moment has deixat de llegir el diari per cercar la mirada de la persona que saps que t’estima i que per tu és l’estimada... Alegria, alegria, alegria.
Alegria quan tornes de córrer i encara experimentes el ritme interior i exterior del teus pulmons plens d’aire, buidats de les angoixes, que has anat deixant pels carrers. La teva mirada és transparent i els ulls guarden la llum, els colors i els tons... Alegria, alegria, alegria.
I tantes i tantes alegries, si ens oblidéssim una mica més de nosaltres i contemplessin millor la natura, les persones, el treball, la família, la vivència de la fe... que les penes i els dolors ja venen soles, però les joies també cal treballar-les en el més profund del nostre esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada