Són moltes les vegades que esperem amb il·lusió, i fins i tot amb ànsia, un moment esperat: el resultat d'un examen que ens ha costat molt, la recuperació d'una lesió que ens impossibilita fer vida normal, les vacances per descansar, el retrobament amb alguns familiars o amics que no veiem sovint i amb qui mantenim una relació estreta...
Ens trobem a la recta final de la Quaresma. Diumenge vinent celebrarem Diumenge de Rams, el dia en què els seguidors de Jesùs li feien festa i el rebien amb branques de llorer i cants d'"Hossanna!" en veure'l muntat sobre una somera. Com fa 2000 anys, tenim també l'Esperança de saber que Déu s'ha abaixat, s'ha fet home per ser un com nosaltres, per parlar-nos d'un Pare que ens estima sempre i que ens demana que creguem en Ell. Però encara queden els moments durs, les incerteses, la confiança cega en Déu malgrat veure Jesús humiliat i ensangonat davant dels botxins i dels que volien la seva mort.
Davant d'aquest panorama, ¿amb què ens quedem? ¿Amb allò que veuen els nostres ulls o hem sentit dir dels desesperançats?, ¿o amb les obres, les paraules i ensenyances d'un home, el llegat del qual arriba als nostres dies amb una confiança intacta i transformant la nostra manera de veure el món i viure la vida?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada