DIMECRES 30: AL·LELUIA!

 

Amb quines d’aquestes paraules de la cançó Al·leluia T’IDENTIFIQUES MÉS?

DIMARTS 29: QUEDA'T AMB NOSALTRES

 

PARAULES DE PASQUA. 5ª: “QUEDA’T AMB NOSALTRES, QUE ES FA TARD I EL DIA JA COMENÇA A DECLINAR.” (Lluc 24, 29) 

Aquestes paraules, que són una pregària, expressen també un sentiment molt profund quan aquella persona que estimem fa el gest de marxar. “Si us plau, queda't amb nosaltres... mare, pare, amic. Queda’t, no marxis, no ens deixis, que et necessitem a prop, al nostre costat, fent camí. Mentre hi ets ens sentim acompanyats i estimats... Si marxes, què farem sense tu?” 

DILLUNS 28: LA LLUM

La Pasqua té a veure amb la llum que un desprèn, no d'una manera forçada, sinó natural. Ser una persona lluminosa no és només un do de Déu, també s'aprèn: què m'impedeix estar avui alegre? Això que m'ho impedeix, és realment tant greu? La vida del Crist Ressuscitat ens dona una confiança que aporta sentit a tota cosa, i vivim diferent, desprenem tendresa, llum...Els objectes o organismes fluorescents també, i d'una manera sorprenent: quan hi ha una font de llum més gran, la deixen brillar. Només quan la foscor oprimiria l'espai, aleshores brillen enmig de la tenebra, mantenen aquesta llum que guia i conforta. 

Igualment els cristians: si contemplem la font de Llum (Déu) en algun indret, descalcem-nos-hi i magnifiquem-la! En canvi, quan enlloc trobem a Déu i la desesperança enfosqueix el paisatge, tinguem la llum de Déu al cor, als ulls, als llavis per brillar fluorescents... 

DIVENDRES 25: LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

 

Sabies que... 

El virolai és, en català, una composició poètica per a ser cantada, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans. 

L'any 1880, el 20 de febrer, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós  va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari. Suposa una adaptació d'un virolai del segle xiii. 

La lletra del Virolai comença amb les paraules: Rosa d'abril, morena de la serra..., la qual cosa fa que també sigui conegut amb el nom de Rosa d'abril.  

 

DIJOUS 24: JA LA TENIM AQUÍ!

 

AQUEST DIUMENGE TENIM UNA CITA!

Hi serem tu, jo, i molts nens, nenes, petits i grans, amb la samarreta identificativa de la cursa carmelites d'aquesta 3a. edició. Fer esport és important i saludable, però si a més ho fem per una bona causa, no s'hi val deixar-s'ho perdre.

ENS VEIEM AQUEST DIUMENGE AMB GANES DE PARTICIPAR I PASSAR UN DIA ESPLÈNDID TOTS PLEGATS!

DIMECRES 23: QUIN SANT JORDI PODEM SER NOSALTRES?

La llegenda diu que el drac era terrible: capaç de caminar, nedar i volar, i que el baf que sortia de la seva boca era tan verinós que els que estaven a poca distància seva morien simplement pel terrible baf que generava.  

En el nostre món actual, sense anar massa lluny, hi ha també temibles i tòxics dracs que generen mort, confusió, pors, paràlisis, maldat…  

A vegades, podem mirar simplement al nostre voltant, i veurem les dinàmiques tòxiques que en els col·lectius a vegades es generen, i els actes de vandalisme o de degradació intencionada dels espais públics, o la manca de cura de la natura, la brutícia que alguns deixen al seu pas, o la manca d’atenció als  altres, especialment als més vulnerables, a les persones que viuen la precarietat laboral, o social, la crueltat, l'egoisme, les ideologies que separen en lloc d'unir, que fragmenten en lloc de fomentar una noció de comunitat humana, de família universal…  

Ens podem preguntar quins sant Jordis tenim avui. Ens podem preguntar si potser ens toca ser sant Jordis per fer front a aquests dracs.  

La festa de sant Jordi, tal i com la celebrem a casa nostra, ens mostra unes armes precioses: els llibres i les roses.  

Els llibres representen la nostra capacitat de compartir la reflexió, el saber, l’experiència, aprofundir entre tots un pensament col·lectiu…  

Les roses representen el color, l’amor, l’amistat, la gratuïtat, la senzillesa que sembla efímera però que ens deixa al cor llavors d’estimació…  

Quin sant Jordi podem ser nosaltres?