Com deia el Pare Palau “Déu és príncep de pau i no habita sinó en cors units per l’amor”.
Unim doncs avui els nostres cors per demanar la PAU al món!
Com deia el Pare Palau “Déu és príncep de pau i no habita sinó en cors units per l’amor”.
Unim doncs avui els nostres cors per demanar la PAU al món!
Avui celebrem el Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, que fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi).
Proposa una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.
El seu missatge bàsic diu: l'Amor universal, No-violència i Pau.
L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra.
Per acabar amb la guerra, la pobresa, la fam, el racisme, el sexisme, les execucions, la tortura, les armes nuclears, l’escalfament global i la violència de tota mena. Preguem.
Tots: Déu de la pau, escolteu la nostra pregària.
Per la vinguda d’una nova generació de pacificadors, de nous professors, profetes, apòstols, defensors i sants de la no violència evangèlica, que ajudaran el món a passar de la violència a la no violència, que ens portaran a rebutjar la guerra i les armes nuclears, reconciliar-nos entre nosaltres i crear una nova cultura de pau i no violència. Preguem.
Tots: Déu de la pau, escolteu la nostra pregària.
Déu de la pau, gràcies per escoltar les nostres oracions, totes les oracions del nostre cor i totes les oracions de tota la raça humana. Les oferim en nom del Jesús no violent. Amén.
(fragment final del missatge del Sant Pare Francesc per a la celebració de la 50ª jornada mundial de la PAU, 8 de desembre de 2.016)
Tothom sap que avui en dia vivim en un món ple de guerres, morts i opressió, però... què pensa la Bíblia de tot això?
Rise, del grup de rock Skillet, encara que a primera vista pot semblar que no té res a veure amb la religió, tracta sobre intentar fer una revolució, una revolució sense sang, una revolució on tothom pugui viure, com diu textualment, en un món on puguis tenir les teves creences i no tenir la por de rebre un tret de pistola en ple carrer. A més, la veu greu i agressiva que fa el cantant fa un gran contrast amb la veu dels nens i la cantant que també apareix, buscant així una comparació entre l'ideal de la pau i el de la guerra .
RECORDATORI:
https://www.3cat.cat/tv3/sx3/la-nuria-vilanova-ens-aporta-dades-sobre-el-bullying/video/6217231/
Tu ets dels que miren i no fan res?
Et sembla que espitjar a un company és una broma ?
Et sembla que insultar a una altre persona és una broma?
S’HAN D’ACABAR AQUESTES BROMES A CLASSE.
ENTRE TOTS PODEM ACONSEGUIR-HO.
«Hem vist coses meravelloses, avui.» (Lluc 5:26)
Perquè necessitem canviar urgentment la manera de viure en el nostre planeta. Sabies que l’arbre més antic del món és a Suècia i té més de 9.550 anys? I que, al Brasil, el Parc Nacional Lençois Maranhenses és un desert que s’inunda durant la temporada de pluges, fet que el converteix en un indret únic?
Vivim envoltats de meravelles, però la tirania de les nostres accions i la pressa per explotar la Terra han desencadenat la catàstrofe del canvi climàtic que avui lamentem. Ara és l’hora de fer les paus col·lectivament amb la natura perquè el temps de la negligència i la mandra s’han acabat.
Lluita amb l’exemple i, encara que et sembli que no hi pots fer res, no et rendeixis. Involucra’t en el projecte de tenyir de verd la teva vida i modifica el teu present perquè sigui la terra fèrtil on germinaran les espigues de la nova humanitat. Sense el compromís d’estimar la Creació, només som pols a mercè dels vents volubles, però no et pensis que som un exèrcit perquè hi ha moltes més estrelles al firmament que no pas grans de sorra als deserts d’arreu del món.
Els ecosistemes són els murs que aguanten la Casa Comuna que tots habitem i sense els quals la vida es degrada i s’extingeix. Però… si Déu ens ha desvetllat, per què continuem adormits? Des dels governs a la ciutadania, la responsabilitat ens hi obliga i tothom hi té una missió encomanada: la de no deixar-nos vèncer pel pessimisme de la por perquè l’emergència global ens agermana.
Com deia el jesuïta basc Pedro Arrupe: «Per al present, Amén. Per al futur, Al·leluia».