Beneïda sigui la meva família, que col·laborà amb Déu a donar-me la vida, que em donà més amor del que em mereixia, que va ensenyar-me a estimar, i a dir que sí, i a riure, i m’encomanà la llibertat.
Vull la meva família, que no es va desdir ni avergonyir de mi; va acceptar-me tal com era i va exigir-me molt, però sempre amb respecte.
Al si de la família vaig aprendre a compartir els béns —més aviat escassos—,
les penes i alegries —no tan escasses—, i tot em resultava més fàcil i agradós.
També agraeixo formar part d’aquesta gran família que va crar el Pare Palau.
Gràcies, Senyor, per la meva família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada