La cançó “Cap cim és prou alt” ens parla de l’amistat, de reptes, de compromís... sembla que això no va amb nosaltres, que ja tenim prou feina amb els nostres petits turons i que, precisament, a l'ESO, o sobretot a batxillerat, es torna sovint una muntanya infranquejable. Però potser ens cal prendre perspectiva, visualitzar nous paisatges, noves rutes i camins que ens ajudin a transitar per la complexitat d’aquest curs i també més enllà.
Potser necessitem un espai i un temps per revisar el nostre equip personal i fer llistat de coses que ens cal adquirir al nostre “decathlon anímic”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada