DIJOUS 1: PER QUÈ VIVIM?

 

No vivim per a morir, i menys per matar.

Vivim per a viure, que és amor.

És quan la vida pren el sentit més sublim.

DIMECRES 31: SEMPRE AL TEU COSTAT

 

L'amistat és innegociable, i no es construeix a base d'encaixar peces d'un trencaclosques perquè tot estigui perfectament col·locat. L'amistat és una necessitat profunda, humana i real. No es programa, no es dissenya, i no es força. Sorgeix (o no) precisament allà on hi ha trobada, contacte, convivència o projectes comuns. I com és habitua en les relacions humanes, té una mica d'imprevist, d'incontrolable, de gratuït.

DIMARTS 30: DEIXANT EMPREMTA

 

Observar i comentar la imatge en relació amb el títol de la fotografia: deixant empremta.

Com ens recordaran quan no hi siguem? Ens passem la vida esperant que alguna cosa del que diem o escrivim passi a la posteritat i es converteixi per si mateix en la nostra herència, però desenganyem-nos: allò que quedarà de nosaltres serà el bé que haguem pogut fer. Les empremtes que mai no s'obliden són les que queden impreses al cor de les persones a qui fem el bé. Per descomptat, no n'hi ha prou per aspirar a la santedat, però ens posa en el camí correcte.

 

DILLUNS 29: CANVIAR O NO CANVIAR, AQUEST ÉS EL DILEMA.

 

Has pensat algun cop que pots veure les coses, els problemes, sempre d’una manera diferent?

 

Ho has intentat? Si ho fas, aconseguiràs que els problemes no siguin tan complicats, i la vida serà més senzilla. 

 

A vegades no sabem del que realment som capaços fins que la vida ens posa a prova.

 

Que mai ens manqui la fe, la fortalesa, el suport i acompanyament dels que ens estimen ni l’esperança de començar de nou amb il·lusió renovada!

DIVENDRES 26: BON DIA VIDA.

 

Has pensat aixecar-te cada dia amb alegria i donar un bon dia a la VIDA? 

Dones gràcies per poder respirar? 

Dones gràcies per poder olorar les flors? 

Dones gràcies per veure cada dia el sol?

Cal agrair als nostre pares el do de la vida. 

 

DJOUS 25: DÉU JA ENS HA ENTÈS

Quan el meu fill tenia pocs mesos, s’enrabiava molt mentre, plorant de gana als meus braços, l’ajeia per poder-lo alletar. Jo ja l’havia entès, però ell pensava que en separar-se dels meus braços l’estava desoint.

Quantes vegades ens enceguem davant la voluntat de Déu, pensant que no ens escolta o no ens dona el que demanem…! No plorem perquè Déu no ens escolta; demanem i esperem pacients la seva acció encertada i amorosa.

Georgina Mármol 

 

DIMECRES 24: La rosella

 

“L´amor és actuar: no n´hi ha prou amb la bona voluntat i un cor compassiu; cal  alleugerir les dificultats dels altres." 

Pare Francesc Palau 

 

Reflexió : 

     Com fas entendre a les persones que de debò les estimes? 

     Creus que demostres suficient estimació als que dius que estimes? 

DIMARTS 23: ETS FELIÇ?

 

Quantes vegades sentim als nostres germans petits o als nostres companys dir: VULL..

Però, ¿algun cop ens hem centrat en veure QUÈ TENIM? 

Gaudeix d’allò que et dona la vida cada dia. 

DILLUNS 22: Els clavells

 

“La fortalesa s´expressa en la bondat i generositat, en la paciència i la constància " 

Pare Francesc Palau 

 

Reflexió: 

Quan hi ha dificultats, què fas ? 

Has provat d´afrontar allò que més t´espanta? 

Creus que dins teu hi ha més força de la que aparentment sembla ? 

 

Pregària: 

Maria, tu que vas ser forta i valenta, sobretot als peus de la creu. Ajuda´ns a enfrontar

les nostres pors i acompanya´ns en les dificultats.

DIVENDRES 19: SI M’ESTIMES…

  “Ets igual que el teu pare, la teva mare, o el teu avi o àvia”. Algunes vegades ens han dit que ens assemblem a algun familiar en la manera de ser, d’actuar… Fins i tot, encara que no hi tinguem lligams de sang, quan estem amb algú que ens estimem, inconscientment acabem adoptant alguns gestos, expressions, trets que ens els recorden.

 

En un passatge de l’Evangeli, Jesús diu als que el segueixen: “El que m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix.”  Sabem que som fills dels nostres pares perquè, encara que no sempre sigui evident, fem allò que ens han ensenyat. Jesús ens diu: estima Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, i als altres com a tu mateix”. Quin món tindríem si tots ho intentéssim de debò!

DIJOUS 18: MOMENTS PER A TOT

Quantes vegades has sentit o dit: “uf, el que m’espera...”, davant d’exàmens que es presenten complicats, o situacions no gaire agradables que ens venen a sobre i que no sembla que siguin de poca durada?

 

I malgrat tot, tot passa: el dolor se suavitza o acaba desapareixent, les pors se superen, la incertesa s’esvaeix i es converteix en claredat... I és que en aquesta vida hi ha moments per a tot, per a gaudir, celebrar, fer festa, agrair... i moments per reflexionar, per mostrar el nostre costat més fort interiorment i aguantar mentre passa el temporal que a vegades ho capgira tot, però amb la mirada posada en l'horitzó que després torna la calma.

 

Davant de tot el que et trobis a la vida, sempre pots comptar amb Jesús, que et fa costat, et sosté, t’anima i et conforta. Amb Déu, la vida pren un altre sentit.

DIMECRES 17: I TU ETS DE LES PERSONES QUE S’ASSEUEN?

 

I tu, quin tipus de persona ets? 

Intentes ajudar a tots aquells del teu voltant? 

PASSES olímpicament de tot  i simplement observes els altres i no t’impliques? 

DIMARTS 16: EL GIRA-SOL

 

 

 

“ Maria va conèixer el seu destí a mesura que li va ser revelat. Va oferir tota la vida per la seva missió i va actuar sempre amb molta prudència.”   

                  Pare Francesc Palau

                                                        

 

Reflexió : 

Ets prudent? 

Mires de callar quan creus que pots ferir algú amb els teus comentaris ? 

Busques el moment més adequat per a dir les coses ? 

DILLUNS 15: COMENÇA LA CAMPANYA AFANOC

Durant aquesta setmana, podem contribuir a millorar les condicions de vida de moltes famílies amb nens que tenen càncer, col·laborant amb AFANOC Tarragona. Donem qualitat de vida als que la vida els ha posat una prova difícil.

De dilluns a divendres a partir de les 17h a qualsevol entrada de l’escola, ens posem la gorra de l’AFANOC!

DIVENDRES 12: AL MAIG LES ESCOLES ES POSEN LA GORRA

Sabeu què és l’AFANOC?  

És l’Associació de Famílies Amb Nens Oncològics de Catalunya, és a dir, nens i nenes que pateixen càncer. Des de fa anys, moltes famílies els fills de les quals han tingut càncer, han hagut de viure moltes dificultats per tal que els poguessin tractar i cuidar, ja que s’havien de desplaçar a Barcelona, a l’hospital Sant Joan de Déu o la Vall d’Hebrón, i molts pares no podien anar a treballar o havien de buscar algun allotjament prop de l’hospital per poder veure els seus fills, al mateix temps que rebien atenció psicològica, assessorament educatiu, activitats de lleure i oci...

 

És per això que cada any per aquesta època, alumnes de l’escola col·laboren en la venda de gorres per ajudar aquestes famílies davant del tràngol d’aquesta malaltia.

 

A partir de dilluns 15, i durant tota la semana, us animem a aportar el vostre gra de sorra comprant una gorra, que té el cost de 8€, en els estants que hi haurà a les tres entrades de l’escola:  Xamfrà de secundària, Xamfrà de primaria i porta que dona a la MATT, a les 17h.

DIJOUS 11: Mare de Déu de l’Ajuda

Maria, Mare de Déu de l’Ajuda;

Tu que vas ser esposa de Josep, dona feinera i mare de Jesús;

Tu, que per la fe, la pregària i el seny, visqueres el misteri de Déu Pare, l’acció de l’Esperit, i el creixement, patiment, mort i resurrecció del teu fill Jesús;

Ajuda’ns a fer camí en el creure i en l’estimar com a persones, com Amics, com a companys;
Fes-nos gent d’Església a la nostra llar i a la comunitat cristiana i fes que esdevinguem signes i realitat eclesial  arreu del món.

Com Francesc Palau, el nostre Fundador, qui et va veure i estimar com a imatge de l’Església.
T’ho demanem, Maria, bona mare, per Jesucrist, fill teu i germà nostre. Amén.

DIMECRES 10: La flor del taronger

"L´esperança ens mou a esperar de Déu l´ajuda i els dons de l´Esperi Sant.”     

Aquests regals són:  saviesa, intel·ligència, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu (respecte).                                 

 

Pare Francesc Palau 

 

Reflexió : 

 

Q  Què és el que esperes de la teva vida?  

     En qui confies? Esperes alguna cosa de Déu?           

     Creus que Déu et pot sorprendre? 

 

Pregària: 

 

Maria, tu que ho esperaves tot de Déu, ensenya´ns que Jesús  ens pot sorprendre de veritat, si com tu, gosem confiar en Ell. 

DIMARTS 9: Maria, la mare d’aquest maig

Maria mare, bona mare, estem contents, saps?

Perquè aquest mes és el teu mes especial i el nostre:
Et celebrem com a Mare-vetlladora de les nostres
famílies i comunitats. I de tots.

Estem contents perquè el temps és més bo, el curs
es va acabant i aviat podrem descansar un xic.
Vine a passar-t’ho bé amb nosaltres, Mare!

Gràcies, Maria, per ser la nostra Mare!

DILLUNS 8: Vetllem per la nostra casa de portes enfora.

Molts tenim casa nostra, la nostra llar, molt neta, endreçada, que convida a estar-s’hi, que ens fa sentir segurs... Però ¿què seria d’una casa preciosa i agradable de portes endins, si només creuant el llindar per sortir al carrer, tot fos brutícia, deixadesa, residus? Seria molt trist, ja que casa nostra ens quedaria molt petita si només fos l’únic espai per poder-hi viure i gaudir.

Divendres passat els alumnes de 3r d’ESO van sortir cap al tram final del riu Francolí per fer-hi neteja i, amb el seu compromís, van col·laborar per fer-ne una casa comuna neta, que convida a contemplar-la, a fer-hi vida, i sobretot ara, que la claror del dia s’allarga i la primavera la fa lluir en la seva màxima esplendor.

Gràcies per la vostra predisposició, treball i bon ambient, i per haver recollit 5 bosses grosses a vessar de residus que han acabat en els contenidors corresponents. Gràcies també als professors que els han acompanyat. 

Per la Tarragona que volem!

 

 

 

 

DIVENDRES 5: Una dona capaç de veure diferent.

«Digué Maria: Heus ací l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons la teva paraula. I l’àngel deixant-la, se’n va anar.” ( Lc 1, 38)

On tots haguessin vist una bogeria, Maria veié un horitzó. On molts haguessin vist una transgressió, ella intuí la promesa de Déu. On tants s’haguessin estremit davant la perspectiva i haguessin exigit més proves, més seguretats o més garanties, ella exclamà: “ Faci’s”. On la llei era la referència i la condemna, ella fou capaç de cantar la grandesa del Déu que està amb els més petits i dóna la volta a tots els ordes establerts. On tot era convencional, Maria, amb una acollida feta al mateix temps d’ingenuïtat i valentia, de confiança i entrega, fou capaç de col·laborar amb Déu d’una forma radical.

Demanem a Déu, a imatge de Maria, ser capaços de dir en la nostra vida: “Faci’s”

 

El Pare Palau ens digué: “A l’amor de Maria deu el món la salvació”

DIJOUS 4: : Maria, ajuda’ns

 Maria,

ajuda’ns a tenir més confiança en nosaltres mateixos i amb els altres,
a superar la nostra vergonya, a tenir més constància,
a perdre la impaciència, a ser mes amables,
a enfortir-nos dia rere dia, a oblidar-nos de la gelosia.
Et demanem que ens ajudis a aprendre a escoltar més els altres
i a pensar més en els qui ens envolten, a ser més extravertits i a tenir més autoestima.
Gràcies Maria per tot el que fas per nosaltres.

                                                     

 

 

DIMECRES 3: Pregària a Maria

 

Vós que sou la noia, guardeu la meva mirada clara i pura i doneu al meu cos salut i força.

Vós que sou la dona,  beneïda d'entre totes, doneu-me l'alegria de saber fer feliços els altres.

Vós que sou la mare, prepareu-me per a donar vida i ajudeu-me a donar-la.

Vós que sou tota plena de Vida, doneu-me la joia de viure i que sempre resplendeixi la meva alegria.

Vós que sou la Immaculada, feu que resisteixi el mal i que lluiti contra la temptació.

Vós que sou la Mare de Jesús, feu més gran el meu cor i empleneu-lo amb l'Amor.

Vós que sou la Mare de l'Església, obriu el meu cor a tothom i feu que cada dia estimi més a Jesús.