La nostra vida no és de color rosa, de vegades està en la gama dels grisos, però no deixem de ser uns afortunats, perquè tenim més que les necessitats cobertes. I últimament, ¿quantes realitats piquen a la porta de la nostra vida i ens fan pregar?; ¿quantes ens fan veure els nostres grisos menys intensos i més lluents?
¿Per què no
intentem fer petits voluntariats?
Podem acostar-nos
a aquelles persones que necessiten aliments, pagar la factura de la llum, el
lloguer de casa seva... I quan ens acostem, hem de pensar que tractem amb
persones, com nosaltres, amb la mateixa dignitat però, potser, amb menys sort a
la vida. Escoltem... Quantes històries!
Uns amics viuen
un temps de crisi... sembla que en qualsevol moment tot pugui petar i anar-se’n tot en orris... I el fet és que cadascú d’ells és un tresor per separat,
però la dificultat i la convivència fan saltar les espurnes...
I com aquests, molts altres estímuls de la realitat al
nostre voltant ens arriben i ens estrenyen el cor... I ens fan pregar. Pregària
d’acolliment i d’oferiment; d’estendre els nostres braços als altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada