Havia tingut un mal dia. La meva millor amiga i jo ens havíem discutit a l’hora del pati perquè pensàvem diferent sobre un tema personal i semblava que ens estéssim jutjant un a l’altra.
Després a classe de matemàtiques, em vaig sentir perdut tota l’hora -no entenia res del que havia explicat la professora- i per més inri, em va preguntar i vaig respondre un disbarat -veient la reacció dels companys, que es van posar a riure.
Quan vaig arribar a casa a l’hora de dinar, els pares em van preguntar com m’havia anat el dia, però com que estava amb el mòbil, no els vaig respondre i em van acabar renyant –sembla que m’ho havien preguntat 3 vegades...
Ara, miro enrere i penso que tot ho he fet malament.
De sobte, dins del meu malestar, sento una veueta dins meu que m’ajuda a descobrir un enfocament diferent del que he viscut:
“Tens una amiga que t’aprecia. No et quedis només amb que us heu barallat. Recupera la seva amistat.
A classe, estaves dispers, donaves voltes al que t’havia passat al pati. És fàcil no saber donar bé una resposta en aquestes condicions. A més, tots ens equivoquem. Això ens fa reaccionar i esforçar-nos per millorar.
I amb els pares, qui més que ells que es preocupen per tu i et volen el millor, ¿potser no entendran que has tingut un dia difícil i que no estaves gaire atent en aquell moment?”
El DEMÀ hi és per arreglar allò que AVUI no ha anat com voldríem. Cada dia és un nou demà: APROFITA’L!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada