Venim a l’escola a aprendre, però no a aprendre en solitari. A l’hora d’aprendre amb els altres, hi ha qui vol estar només amb els amics o jugar només amb el seu equip, la qual cosa significa excloure la majoria de les persones amb les quals es relaciona. En canvi, hi ha qui convida els altres a participar, siguin o no del seu cercle. Aquestes persones fan que tothom es senti estimat i valorat, que ajudar-se i demanar ajuda sigui fàcil. Són les que fan gran el cercle.
PREGUNTES PER AL DIÀLEG
1.
Amb qui vols aprendre?
2.
Com de gran voldries
fer el cercle al teu voltant?
PREGUEM
Pare,
tu
ens vas dir que estiguéssim units,
però
nosaltres no ho vam entendre i
encara
no ho hem entès.
Moltes
vegades volem fer la nostra.
Som
egoistes i els altres ens fan nosa.
Som
creguts i orgullosos i els altres ens sobren.
Som
individualistes i ens agrada anar sols.
Avui
et demanem
que
ens ajudis a viure units,
a
saber comptar amb l’altre,
a
no fer les coses sols,
a
compartir-ho tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada