Hi
ha una flor més delicada, més pura i olorosa que la rosa blanca?
Si
algú ens obsequia amb un ram de roses blanques, o amb una de sola, no hem de
dubtar de l’honestedat i l’autenticitat de l’amor de la persona que ens
l’ofereix.
Però
La Rosa Blanca també té una història certament digna de ser recordada. És un
episodi centrat en l’Alemanya hitleriana i és protagonitzat per dos germans,
que van encapçalar un moviment de resistència estudiantil contra la repressió
nazi.
Eren
fills d’una família liberal cristiana. La seva fe i les seves conviccions
ètiques no es corresponien amb els objectius del règim nazi. Hans, el germà va
ser cridat a files per lluitar en el front oriental on s’adonà de la crueltat
de la guerra. A més el preocupà molt el destí dels jueus, perseguits i
deportats.
Al
1942 a la Universitat de Múnich organitzà un grup de resistència al nazisme,
format per cinc estudiants de Medicina, un professor de Filosofia i Sophie, la
germana, que va anar a estudiar Biologia i Filosofia. La seva vida va acabar
aviat, ja que van ser empresonats i executats, però la seva postura de no
col·laborar amb un règim totalitari i autàrquic, de lluitar per les seves
conviccions i mantenir-se ferms amb la seva consciència són un model i un
exemple fins i tot avui dia.
Ja
veieu que una flor delicada pot ser símbol d’unes idees molt fermes.
No
menystingueu mai l’aparent fragilitat de ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada