L’actitud davant la vida, davant els problemes, davant la tempesta … marca una gran diferència. El més freqüent és quedar protestant quan les coses no surten com un voldria. Asseure a criticar. Exigir que altres facin. Analitzar des de la teoria. Protestar sense moure un dit.
Tot canvia quan un decideix posar-se mans a l’obra. Llavors, no hi ha arbre, per gran que sigui, que no es pugui moure.
Una ostra va dir a la seva veïna: "Sento com un gran dolor dintre meu. És com un pes que porto a dins i que m'està deixant totalment esgotada". I l'altra, com alegrant-se del mal de la seva companya, li va contestar: "Gràcies al cel i al mar, jo no sento cap dolor. Estic molt bé, i em noto ben sana per dintre i per fora".
En aquell moment passava per allí un pacífic cranc que va escoltar la conversa de les dues ostres. I li va dir a la que se sentia sana per dintre i per fora: "Sí, certament. Tu estàs bé, i et notes sana per dintre i per fora. Però el dolor que la teva companya porta dins seu, dintre de poc serà una perla d'una extraordinària bellesa".
Les coses que valen la pena a vegades suposen esforç. Però no per això s'ha de renunciar a elles. El fruit que després aconseguim ens omple d'alegria.
La cançó que escoltareu ara, tracta del valor de perdonar i saber demanar perdó. Normalment els adolescents d’avui en dia estem tant acostumats a enfadar-nos per coses tant insignificants que es necessària la reconciliació, ja que la vida ens portarà més problemes a enfrontar-nos. T’ha de compensar més el perdó que el fet d’estar enfadat amb algú. La cançó ens ensenya que de vegades cal reprimir-nos i treure el nostre orgull a fora i actuar adequadament i demanar perdó. El més important de tot això no és el fet de demanar perdó, perquè aquesta paraula no té cap significat si no t’adones de l’error.
Mt 7, 24-27
Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s'assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s'assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.
Estàs construint la teva vida sobre sorra o sobre roca?
Els Taurons de Miami, equip de futbol americà es troben en últim descans de la final de la Super Bowl i van perdent. Llavors l’entrenador, el senyor D’Amato, els parla de la diferència entre donar-ho tot i jugar a mitges, i entre anar al teu o ser un veritable equip …
Perquè viure consisteix a donar el màxim en el dia a dia, “lluitar” per les polzades que tinguem davant. Aprofitar les coses bones que la vida ens posa davant i afrontar, amb d’altres, els desafiaments i complicacions que ens sorgeixin.
Volem lluitar per les polzades que se’ns posin al davant? ¿Què faràs?
«He comès tots els errors que un home de mitjana edat pot cometre, he malgastat tots els meus diners, he trobat a la meva vida a tot el que m’ha estimat, i darrerament ni tan sols suporto la cara que veig al mirall, quan et fas major en la vida hi ha coses que se’n van, això és part de la vida, però només aprens això quan comences a perdre aquestes coses ».
«Un diumenge qualsevol», d’Oliver Stone
Demà celebrem Santa Cecília, la patrona dels músics.
Pare,
gràcies per la música
i per les persones que fan música.
Segur que molts d’ells han passat hores i
hores aprenent a tocar algun instrument i
escrivint partitures per a que els altres les
disfrutem.
La música ens dóna alegria,
quan cantem ens sentim tots més a prop.
Gràcies, Senyor,
pel tresor de la MÚSICA
Són paraules o expressions boniques que fem servir per animar o per expressar el que sentim. A tots ens agrada que ens animin. A qui no li agrada que li diguin que és el millor jugador de futbol o que es la més simpàtica? A tots. Però si volem que ens tirin floretes ens les hem de merèixer, perquè si no seria una mentida bonica, però mentida, al cap i a la fi.
Jesús també deia coses boniques, però calia ser-ne mereixedors. Un dia deia a la gent:
—Feliços els que saben que necessiten Déu perquè Déu, que és més generós que ningú, els donarà el cel; feliços els que estan tristos, perquè Déu, que és alegre, els consolarà; feliços els que sempre estan disposats a fer el bé, perquè Déu, que és més bo que ningú, els donarà el que desitgen; feliços els que porten pau arreu, perquè Déu els dirà fills seus, ja que són com Ell.
I així, deia moltes coses boniques a la gent, i a nosaltres. Però per guanyar-nos aquest reconeixement hem de transmetre joia, hem de cercar la pau i el bé i eixugar les llàgrimes dels qui pateixen. No és tan difícil, perquè Déu ens hi ajuda.
La cançó del grup britànic Coldplay anomenada “Paradise”, del seu disc “Mylo xyloto” ens relata la història d’una noia que no està gens feliç amb el seu món degut a que no és com ella sempre l’havia imaginat. Per això, decideix, cada nit, mentre somia, imaginar-se el paradís. Aquest lloc, per a la noia, és un lloc ideal, un lloc en el qual tothom vol estar, on ella realment podria ser feliç, on hi ha confiança, amor, llibertat, amistat i tot el que ella sempre ha volgut. D'alguna manera està fent la seva recerca espiritual.
I EL TEU PARADÍS, QUIN ÉS?
